Cercador

Llista categories

L'abans, el després i enmig fum negre

Un relat de: clutter

Llunyana era la primavera en que ella, tremolosa d'emoció, ho va deixar tot per amor. París, la ciutat somiada, l'esperava. Enrere deixava Barcelona, el seu home, la seva filla, la seva vida.
Anys després, quan l'amor es descobrí com una immensa mentida va tornar. Però l'esquerda en el seu cor , com en la seva vida, era massa gran per reprendre-ho tot on ho havia deixat.
Quan morí, quan la mataren, d'ella en deien que malgrat tot era una gran senyora:
- Molt educada, sí senyor, es deixava convidar però mai demanava que ho fessis. No molestava a ningú, només bevia el cafè amb llet i llegia el diari. Una vegada però la vaig haver de fer fora del bar perquè feia molta pudor. Ella va marxar sense protestar... M'heu d'entendre he de mirar pel negoci.

Amant de la quotidianitat robada, repetia diàriament, sigil·losament, sense escarafalls, les mateixes rutines: plegar els cartrons, infame llit de la nit anterior; rentar-se i pentinar-se acuradament a la font de la plaça; prendre un cafè acompanyat de la bona lectura del diari i passejar. I recordar.
Recordava cada dia els errors comesos. Hi pensava tant que no li quedava temps per buscar solucions. El laberint era massa llarg per no creure'l infinit.
Aquella tarda de desembre, s'assegué a la plaça per xerrar amb el vell. Conegut de temps, li agrada la seva conversa. Junts reien del destí que els havia dut a tenir com a única llar el carrer. El vell, però, insistia en que ella era diferent:
-Jo no tinc ningú... on vols que vagi? Qui voldrà un vell com jo? Però tu dona, tu tens estudis i sobretot... tu tens una filla, perquè no la busques?Et donarà força per tirar endavant.
-Perquè no la mereixo- Resposta magre. I franca.
Amb el vell observaren el carrer que bullia de gent que amb vigorosa energia recorria totes les botigues a la caça d'un regal impossible per les festes que s'acostaven.
A ella li agradava el Nadal, les llums, la vida, els somriures i les presses, tot i que aquestes li recordaven la lentitud del seu propi pas.
Més tard, quan la negra nit la va fer tremolar de fred però no de por, s'acomodà al caixer que l'havia de resguardar aquella nit, com tantes nits. Un noi picà a la porta per entrar el caixer. Era jove, ben vestit, amb acnè i una mirada massa infantil per desconfiar-ne. Somreia a través del vidre. Ella no va dubtar, obrí la porta i no fou a temps de veure com, amb dos acompanyants, encenien el bidó de dissolvent.
En l'últim moment va pensar que l'escalfor de les flames era igual de dolorosa que el fred del cru hivern.

Tres dies després, un matí de diumenge, un home assegut davant del televisor plorava en silenci la mort de la dona que tan havia estimat. A la cuina, la seva filla escalfava immutable la llet de l'esmorzar.

Comentaris

Afegir comentari

Feliç 5è Aniversari d'RC[Ofensiu]
mar - montse assens | 11-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?
un salt enrere[Ofensiu]
quetzcoatl | 07-10-2006
Hola clutter!

He trobat boníssim aquest relat, escrit amb molt bon vocabulari i amb personatges que amb quatre pinzellades ens dibuixes com a molt propers.
El final m'ha sorprès molt, no m'ho esperava, però li dóna el gir dramàtic i colpidor a una història plena d'humanitat.
Quantes vegades subestimem les vides d'aquells que acaben al carrer, sense conèixer la seva història? Quants anònims moren cada dia sense que algú els pinti un retrat?

Et seguiré llegint!

m
Felicitats![Ofensiu]
angie | 04-05-2006
Per la redacció, força bona tractant-se d'una història del full de successos i per com l'has tractat. El final ens fa recordar que tothom és persona, que al voltant de tothom bateguen altres cors i que qualsevol pèrdua, i més en aquestes circumstàncies, és dolorosa. Malgrat tot, el món no s'atura i el que un dia són plors i notícia a primera plana, amb el temps passa a ser un silenci, el fum negre s'esvaeix...

(gràcies per participar en el repte, el recomano a tothom, és un exercici molt bo d'escriptura i de síntesi)

angie
clutter[Ofensiu]
Gemma34 | 22-04-2006
Hola de nou. I felicitats de nou.
Aquest relat l'acabes molt bé, tothom ja sap que va passar en el caixer, per televisió van emitir aquelles dures imatges grabades des del mateix caixer. Però tu, li has donat vida a una vida que es creia morta.

Gemma34
El relat...[Ofensiu]
rnbonet | 22-04-2006
...és ben tramat, ben condensat, i amb un ús del llenguatge escaient, si no colpidor...
Ara, i sense que fos un retret, m'agradaria precisar les paraules del "pivot": Jo diria "molt per sobre DE LA MITJANA de la web" -i caldria incloure els poemes, també-. I les del "Jeremias": la qualificació de "PERFECTE" em sembla un punt exagerada...
I amb això, no vull desencoratjar-te. Ho fas -escrius- bé. Cal que 'publiques' més i reafirmem la primera impressió.
Fins aleshores...
Salut i rebolica, xicota!
colpidor[Ofensiu]
David Gómez Simó | 22-04-2006 | Valoració: 10
un relat preciós, alhora que inquietant.

M'agrada com escrius, ets sensible i forta a la vegada.

Molt bé.
Un relat perfecte[Ofensiu]
Jere Soler G | 22-04-2006 | Valoració: 10
M'agrada la perfecció amb què escrius, i amb què alhora aconsegueixes encendre uns sentiments que estan vius i alhora dibuixar-nos a les ments totes les imatges.

Estaria força bé que et passessis pel fòrum d'aquesta web i participessis en el repte, un concurs quasi diari de relats curts; espero veure't per allà.
Tot un descobriment, tu![Ofensiu]
pivotatomic | 22-04-2006 | Valoració: 10
Un relat ben trenat, amb bon us del llenguatge i el vocabulari i una capacitat per dir les coses sense dir-les, utilitzant un detall enlloc de la descripció mateixa del fet, gens menyspreable.

M'agrada, especialment, el fragment on descrius l'assassí i la frase

"En l'últim moment va pensar que l'escalfor de les flames era igual de dolorosa que el fred del cru hivern."

T'hi voldria posar alguna pega, perquè són les crítiques constructives molt més que els elogis, les que ens fan millorar. Però el relat és impecable.

Tot un descobriment, tu. Molt per sobre del nivell del web (i, creu-me, he llegit MOLTS autors).

Tingues per segur que et seguiré llegint.