La xarxa és per pescar

Un relat de: garbi24
Desesperat era poc comptant que feia anys que sovintejava locals nocturns i festes majors amb l’esperança de trobar una parella estable. Algun triomf va aconseguir, d’aquells que no s’esborren fàcilment, però que no en pots esperar res més d’una nit.
Les webs de contactes el portaven sovint a relacions de pagament i les agències més serioses pagaves per entrar-hi i tampoc servien de res.
Li havien dit que per les xarxes socials hi havia moltes possibilitats de trobar gent bona, arreglant una mica el seu perfil per ser més visible, un bon esquer sempre té més possibilitats.
No varen passar masses dies i ja va poder tenir una primera trobada, per el que s’havien dit pel xat semblava que tenien els mateixos gustos i la foto d’ella feia prou goig. Valia la pena provar-ho.
Feia una estona que esperava a la barra i va veure entrar tota decidida per la porta la seva companya de feina, quin mal moment, com explicaria ara què hi feia allà, millor avançar-se i preguntar primer.
-Hola Pilar que hi fas tu per aquí?
-Mira et volia preguntar el mateix jo.
-Doncs, res que havia quedat amb una mossa per internet però de moment veig que no arriba, potser m’han pres el pèl, no hi tinc massa sort jo en aquestes coses. Vols una canya mentrestant? O esperes algú tu també?
-Si posa’m una canya, esperaré a veure quina fera t’has buscat.....
Varen passar un parell d’hores, varies canyes, però no va aparèixer la fera, ell es veia tornant a casa sol com sempre, però ella més decidida va dir:
-Què, anem a sopar o ens quedem aquí tota la nit?
-Però no esperaves algú tu Pilar?
-Si havia quedat, amb un company de feina que sempre es deixa el seu perfil de facebook obert...
-I no ho podies dir abans?
-T’haguessis comportat diferent?
-No ho sé, però reconec que he passat una bona estona.
-Doncs va, anem a sopar, que la fera te gana.
-Va anem, convido jo.
-D’això res, que la que he lligat avui sóc jo, he tirat la canya, has mossegat l’esquer i no pararé d’estirar el fil fins que et tingui al sac.

Comentaris

  • magnific[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 07-01-2016 | Valoració: 10

    Et seguire m ´agrada el teu estil.
    Montse

  • genial en el seu estil[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 05-01-2016 | Valoració: 10

    M'agrada aquest relat. De debò.

    Fa pensar en les relacions actuals: el Darling, el Meeting... Els temps canvien en certa manera, però l'amor persisteix.

    Al final, si ho he entès bé, el noi i la noi lliguen entre ells i són feliços... Un bon final, cosa bons :-)

    Ens veurem per Relats si al destí li plau. Una abraçada. Que vagi bé.