La vida és un donette...

Un relat de: Baiasca

Ahir em vaig assabentar d'una cosa terrible:

Anava jo amb tota la il·lusió del món a comprar-me alguna cosa per berenar abans d'agafar el tren per tornar cap a casa. Vaig veure els donettes rallats, i donettes de xocolata negra, i també els pals de pa… Però em venia de gust alguna cosa dolça… Llavors em vaig recordar dels donettes « nevaditos », els meus preferits. Vaig preguntar a la dependenta si en tenia. Us podeu imaginar la meva sorpresa quan em va dir:

"NO, HAN DEIXAT DE FABRICAR-LOS". I es va quedar tan ampla deixant-me a mi buida i sense cap perquè per seguir vivint!!! La dona no sabia que els donettes "nevaditos" eren els meus preferits, la dona no sabia que els donettes "nevaditos" a vegades eren la cirereta dels dies bons.

Bé, quan em va haver dit que els donettes nevat s'havien acabat per sempre i que mai més tornaria a gaudir de res igual, em vaig resignar a menjar-me uns donettes ratllats, que també estan bons, però no és el mateix…

Vaig agafar els meus substituts, que estaven mig fosos per la calor que fa, cosa que no passava amb els "nevaditos", pringant-me sencera els dits. Plorant la pena per dins...

Vaig asseure'm en el seient blau del tren, i em vaig posar a pensar i em vaig preguntar quan va ser la última vegada que havia menjat donettes "nevaditos"... pregunta que no vaig poder contestar

NO ME'N RECORDAVA!!! Si jo hagués sabut que els donettes "nevaditos" que m'estava menjant eren els últims donettes "nevaditos" que m'anava a menjar, segur que me n'hagués recordat, m'hagués fet una foto amb ells, me'ls hagués menjat gaudint del seu sabor tranquil·lament, els hagués compartit amb algú, sense presses...

Però el fet era que no me'n recordava.

Y aleshores me'n vaig adonar:
La vida és igual.

I si cada vegada que veig una persona fos la última vegada que la veig?
I si cada vegada que vaig un lloc fos la última vegada que hi vaig?
I si cada vegada que canto o parlo fos la última vegada que ho faig?
I si cada vegada que camino o ballo fos la última vegada que em moc?
I així successivament...

Així que senyores i senyors, fem un minut de silenci per els donettes "nevaditos" que mai més a la vida podrem provar.

Jo, mentre ho superi, no provaré ni un donette més.

Maig del 2007

Comentaris

  • M'encanta...[Ofensiu]
    Fredegard Dogwood of Shadydowns | 22-03-2008 | Valoració: 10

    ...la lliçò vital que es pot extreure de les males passades que ens juga la llei de l'oferta i la demanda. Hem de viure com si la vida la pogessin deixar de fabricar qualsevol dia!!! Un relat genial.

    Una abraçada.

  • vindria a ser això...[Ofensiu]
    tim burton | 28-10-2007

    ... fer-se gran, i veure que hi ha coses que queden endarrera, tan importants com els donettes nevaditos jejeje

    moltes gràcies pels teus comentaris... i celebro que no trobis grollers els meus relats! :-) poc més et queda per llegir.. jo aniré descobrint els teus

    gràcies

  • El pijor de tot!!! La incomprensió.[Ofensiu]
    Murri-murri | 26-10-2007

    És que sempre trobaràs qui et miri raro per trobar-los a faltar, els teus Donettes. "Coi si els altres són més boooons" pensen i de poc no s´en riuen de la teva pena. O els altres que et diuen "Has de ser feliç malgrat tot" Per cordons!o "Al mal temps bona cara" I no et deixen plorar a gust, Sniiiiiiif! Per cert quina gorrinada no aixó dels Donettes??? Ji, ji.

  • mmm..[Ofensiu]
    Sonyes | 21-10-2007 | Valoració: 9

    Ostres feia molts anys. Que no en menjava cap de donetes. Els nevaditos no m'agradaven gaire. M'agradaven els donetes normals. Espero que no els retirin...
    M'ha agradat el teu relat.
    Salut!

  • hehehe...[Ofensiu]
    foster | 20-10-2007

    Mira, mo m'agraden especialment els dònuts, però si m'ha agradat el teu relat...fer-se una foto amb ells, assaborir-los sense presses, compartir-los...mmm...bon joc narratiu, amè, d'humor i amb sentit enllà al mateix temps, un siginificat transcendent que planteges, però, amb gràcia i desimboltura...aquest "I si...." que sempre sura i surarà per damunt les vides, les nostres i les de tots aquells que estiguin cridats a participar d'un cert destí amb matisos, subtil teranyina màgica de "I si....?".
    La conclusió, diria, "Carpe Diem, tempus fugit"...perquè els temps vola, i amb ell envola tantes coses i persones que sinó s'aprofita el moment, quan et decieixes potser ja no hi ets a temps...En fi, ullassos, m'ho he passat bé llegint-te, un estil interessant.

    foster

  • Baiasca | 20-10-2007

    Perdó per l"Y" del I aleshores... :S

    Era un text inicialment en castellà... i se m'ha escapat :P

    Baiasca

  • La vida es dura...[Ofensiu]
    L'insomne xerraire | 19-10-2007

    He compartit amb tu aquest minut de silenci per la ja inexistència de Donettes "nevaditos". He plorat amb tu el que a partir d'ara serà la seva mancança per sempre més...

    He quedat absolutament desolat i buit, però ...

    ... encara queda una petita escletxa d'esperança. Saps?

    Encara segueixen fabricant els "Tigretones" i els "Bonnys", si, val... ho sé... no són el mateix que els Donettes "nevaditos", en realitat... res serà mai igual que els Donettes "nevaditos", però escolta... val més això que res.

    Senzill i agradable el teu relat. M'ha encantat :)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Baiasca

Baiasca

84 Relats

202 Comentaris

93765 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Biografia:
La vida son casualitats i oportunitats que has d'agafar al vol.

Igual que les inspiracions.

Ja fa temps que intento atrapar-les totes.

Casualitats, oportunitats i inspiracions.

Totes son filles d'una mateixa cosa.

La Vida. I l'Amor.

http://yasminacapo.blogspot.com