La vida és música, la música és vida .

I la música ens atrapa escolant-se per les orelles de tots nosaltres, submergint-nos en el seu món , ple de promeses.
Ens evoca els sentiments més profunds de l’ànima, fins que ens arrenca unes llàgrimes salades.
Ens fa saltar d’alegria, pensant en la llarga vida.
I repeteix amb mi : La vida és música, la música es vida.
Perquè el silenci és massa cruel i el soroll massa molest.
Però la música es vida.
Les seves mils melodies et poden enamorar en un simple gest de melancolia.
I, els seus ritmes fuetegen la nostra pulsació, porten la batuta del nostre cor, accelerant-lo o relaxant la situació.
Trenquen el gel d’un silenci incòmode, o el creen.
La música es capaç de dibuixar una atmosfera plena de somnis, o plena de sentiments.
Plena d’alegria o plena del dolor causat per la pèrdua.
Ella, controla, sempre amatent a les nostres vides perquè
la música es vida.