Salvem la Terra.

Un relat de: aressera
La Terra ens ha vist néixer i créixer.
Ens ha vist plorar i cridar sobre les seves arrels.
Ens ha vist córrer per els seus prats verds.
Ha vist amb felicitat com fruíem de la pluja o com rèiem sota els estels.
Ha caminat amb nosaltres per totes les travessies de la nostra curta vida , o infinita.
Però, també ha vist com tallàvem els seus pulmons sense mirament, com matàvem els essers que ella havia criat i estimat.
Com els humans , infectàvem la natura sàvia i puríssima com un càncer que la destruïa lentament.
I per això ara crido, crido perquè salvem aquesta mare, tan invisible com present en les nostres vides, perquè parem, i observem el nostre voltant...
El cel que ja no es blau , i potser no ho tornarà a ser mai, el sòl destruït per grans tempestes en la nit, per immensos focs que cremen i fan mal, per nosaltres , còmplices de la seva mort.
Salvem la terra de les nostres urpes, tan poderoses i invencibles.
Perquè s’anirà apagant lentament, com un alè tebi en una finestra d’estiu .

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: