Algú ens mira

Un relat de: aressera
Una sensació gèlida puja per la meva esquena i em fa girar el cap amb por amb qui trobar-me al darrera.
No hi ha ningú, però la sensació no fuig, es queda arrelada al meu cor.
T’agafo la mà i ens allunyem del parc que batega amb els primers rajos de sol.
Em preguntes amb un sospir perquè em d’abandonar les roses roges que t’agraden tant o , deixar de jugar.
No et responc.
Cada dia, noto aquesta ànima amiga, com ens segueix a tu i a mi, filla meva i ens acompanya en cada problema i alegria, invisible a les nostres ninetes.
Em pregunto qui es, si un àngel caigut del cel, o déu que ens vigila de prop.
Així que, cada vegada que et fas mal als gronxadors i la ferida se’t cura en un instant, quan observo com mous els objectes sense tocar-los des de el teu llit, o quan saps formules impossibles quan sol tens tres anys, li demano gràcies , encara que li tinc por, per si se t’emporten ben lluny del meu cor.

Comentaris

  • Si és de debò...[Ofensiu]
    Narcis08 | 31-05-2011 | Valoració: 8

    pots comptar amb que algú et mira! Compte amb les faltes d'ortografia, aquest web no té corrector...
    Ànims!!
    Narcis08

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: