Viure i no viure

Un relat de: aressera
L’adrenalina fuetejava les meves venes amb intensitat. Notava la boca seca, amb un regust de cendres amarg, la música intensa em martellejava les orelles i era el combustible que feia moure el meu cor. La suor queia per la meva front, poc a poc, i l’aigua que queia del cel em mullava la samarreta que s’adheria a cada cèl•lula de la meva esquena. Els colors eren més vius que mai , encara que la nit fosca s’estenia entre el bullici de la ciutat.
La festa no s’acabava , no podia pensar, el passat , present i futur es fusionaven i sentia el meu cos més viu que mai.
Tothom reia , però el meu cap donava voltes sense parar, atordit per aquella sensació de viure.
Un pensament dèbil va intentar obrir-se a través del brogit de la festa : “On m’he ficat?”
Tan sols feia unes hores, el seu cor s’havia trencat en milers de bocins, quan en Jules l’havia abandonada en el caos del món i la joventut desfermada.
Ella ho havia volgut oblidar tot, s’havia apuntat amb una colla d’amics que sortien i , empesa per el desig de tenir un trosset del pastís de la felicitat s’havia pres aquella pastilla.
No volia parar, seguir per sempre en aquell estat de frenesís, ballant davall de la infinitat del cel estrellat.
Ara, es sentia marejada, el cor li anava de pressa, massa.
I en un tres i no res, com si fos una mera espectadora, va veure com el seu cos queia estrepitosament a l’herba molla. En una mil•lèsima de segon, el seu món es desfeia com si fos xocolata posada al sol d’agost.
Els més propers van xisclar i el temor es va escampar com la pólvora entre els presents.
Un va trucar a l’ambulància però, era massa tard.
Algú havia volgut que la seva primera experiència amb les drogues sortís malament, molt malament.

Comentaris

  • un relat colpidor...[Ofensiu]
    joandemataro | 17-05-2011 | Valoració: 10

    realment molt colpidor i que ha de donar per pensar a molta gent sobre el tema tan delicat de les drogues, et felicito perquè trobo que està molt ben escrit.

    Per cert no sé si ja ho has fet però et convido a dues coses:

    1) A participar , junt amb els més veterans , els nouvinguts, els més joves, homes, dones, quitxalla... , al nou repte de minirelats( d'una llargària d'un full, per una sola cara , més o menys ) al fòrum de RC.

    Aquí et deixo l'enllaç on ho explica tot i on pots penjar el teu escrit:
    Rdm nº 1

    2) A llegir, si et ve de gust és clar, les últimes entrades que he penjat al meu blog. Els nous escrits : Esquerda al granit I Renego i pateixo avergonyit

    T’hi espero .
    Gràcies per endavant
    Joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: