Tot això cansa ja.

Un relat de: aressera
Em sento enganyada, ferida, amb l’autoestima per terra, em sento com una merda. Em sento com si fos la merda més grossa de l’univers, la qual trepitgen i trepitgen milers de vegades.
No ho puc entendre. El mal que sento es un verí que s'estén per la meva ment.
No puc entendre com una persona pot canviar la imatge que t’ofereix o la imatge que tu t'has creat, d’un mes per un altre. No entenc com una persona pot dir-te la cosa que més mal et farà i tot seguit riure-se’n a la teva cara,com si fos una broma. No entenc com es que la persona que fa mesos et feia riure, i t’alegrava el dia només parlant-te ara s’ha convertit en una persona que sembla que busqui el teu taló d’Aquil·les per enfonsar-te en la misèria.
No entenc les meves il·lusions, les meves esperances,els meus sentiments cap a la mentida més gran que he creat: la persona que ara és un paràsit que cada dia fa més fàstic. La persona la qual sap com fer-me mal i me’l fa. La persona que se’n riu mirant les meves ninetes inexpressives apagades pel dolor. No entenc com encara puc portar aquesta màscara pintada amb un somriure,aquesta màscara de fortalesa, quan per dins el cor s’estreny de ràbia.
No entenc tot això. No entenc quina es la causa d'aquest fàstic.Es que tinc la cara dels teus malsons?Tinc la cara marcada amb una creu roja que significa que sóc una persona que es pot trepitjar?¿Sóc el teu sac de boxa,al qual pots pegar i descarregar la ràbia que li tens al món?No puc més. No mereixo tot aquest dolor. No mereixo sentir ràbia. No mereixo sentir compassió.

Comentaris

  • Sentiment[Ofensiu]
    Whisper1984 | 27-08-2012

    No oblidis que el que fa la felicitat d'aquest tipus de persones es basa en veure com aconsegueixen enfonsar-nos i fer que sentim morir en vida. No li donis aquest plaer, Està a les teves mans.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: