La vida com a regal

"Solitud i silencis". La vida coma regal... un regal tant preciós i tant mal aprofitat. Un regal que se'ns ofereix, i destrossem fins a deixar-lo en res. Només busquem el poder, el tenir més... sembla mentida com se'ns menja l'abarícia a vegades...

Bona reflexió.
[P.D: Posant-me al dia amb els antics autors ja comentats de la setmana del coment!]

La poesia es molt especial. Depèn molt del teu estat d'ànim, de les teves idees, de si tens o no adquirit cert compromís social, i com que jo soc d'aquests que no saben que fer amb la seva literatura de vegades, la faig servir per deixar anar la mala llet que porto a dins. Crec que la poesia pot tenir també aquest valor. Tots sabem que la frases fetes "la vida es bella" "o la vida és un regal", va segons la cotització del teu humor a la borsa, i normalment la tinc bastant alta aquesta cotització. També per llegir poemes, has d'estar en un estat d`´ànim especial. Hi ha dies que no et ve de gust, en canvi una bona novela o un bon relat t'entra més bé. Potser per això, escric d'aquesta manera, no ho sé. De fet, tampoc, ho tinc gaire clar perquè escric.
Gràcies pel teu comentari.

Hola cescarnau, si em permets l'atreviment, deixa'm mostrar-te la meva visió.
És cert que podem veure la cara fosca de la lluna, però saps que hi ha l'altra; la que està plena de llum, de calor. La vida és un regal, i com a tal hem de saber treure-li l'envoltori i gaudir d'ella. El primer goig és la sorpresa, el segón, el que algú pensi amb nosaltres. He llegit algunes coses teves i sempre he encertat a veure un profund to d'excepticisme, de pesimisme, quin greu. La vida te moltes coses bones, també. Per exemple, que ens permet escriure. Potser depén de l'ordre que li donem als nostres valors. Perdona'm. Una abraçada.