paradís

Un relat de: cescarnau

He descobert el paradís
I no hi és
Ni al cel, ni a les mars,
Ni entre els arbres del bosc
Ni als colors de la sorra
Ni a la música
Ni als poemes.

He descobert el paradís
Aquest matí
Quan anava a la feina
Ets tu, bogeria, deliri.
Per ser-hi ara
Ara mateix
Si tu vols.

No hi és a l'altre vida
Ni als espais que somniem
Ni a les flors que olorem,
Ni als jardins de roses
Ni als de gessamins.
Ets tu, aquest país, tu feta
De mirada dolça
I llum suau i clara
De llavis somrients,
Al meu costat
Per mi
O per qui vulguis
Ets tu
Aquest paradís




Comentaris

  • COMENT amb retard[Ofensiu]
    Josep Clínez | 30-03-2005 | Valoració: 9

    El poema està molt xulo. El context, d'un paradís que no és paradís, em fa qüestionar-me el títol: si el paradís no és un paradís, es pot dir que ha descobert el paradís? No haurà descobert una altra cosa??? És que un paradís que no té res de paradís és com dir a una tomaca que es una patata, i no té cap característica de patata, és tomaca i prou. M'entens????

    Me'n vaig, que tinc que comentar-te una altre.

l´Autor

Foto de perfil de cescarnau

cescarnau

127 Relats

179 Comentaris

123964 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
Tinc 52 anys. Vaig començar fent poesia i he publicat una novel·la. Ara tinc en fase de publicació un llibre de relats en castellà. Normalment es la llengua que utilitzo, però alguns contes els tradueix al català. Col·laboro amb algunes revistes literàrias en paper i per Internet.

El meu correu és:
glofran1@telefonica.net