La fi de la paraula

Un relat de: cescarnau

Primer comencen a cremar llibres
I les paraules surten enceses
De les boques del poetes.

Desprès maten a ganivetades
Als poetes
I les paraules moren
Sense poetes.

Més tard arriba el silenci de la mort
Fosc, nu, gelat.
Però els hi queda tants llibres
Tantes paraules, tants poetes
Per cremar
Que moren dels seus incendis
A la gran foguera, per ells encesa,
Que la pluja va apaivagant
Lentament.
I tornen els sons
De les paraules
Mentre la terra
Ha quedat coberta
De cadàvers que bullen a la ràbia
De la candelària mort.



Comentaris

  • Molt intens, tu.(COMENT)[Ofensiu]
    Josep Clínez | 30-03-2005 | Valoració: 10

    M'ha agradat bastant més que paradís, si et sóc sincer. Trobo que té més de biogràfic que el que tots desitjaríem.
    Està molt ben rimat, encara que hauries d'haver buscat algun sinònim de poeta, perquè la paraula la gastes molt al principi.

    Doncs bé, aquí acaba el meu Coment. a10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de cescarnau

cescarnau

127 Relats

186 Comentaris

111647 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Tinc 52 anys. Vaig començar fent poesia i he publicat una novel·la. Ara tinc en fase de publicació un llibre de relats en castellà. Normalment es la llengua que utilitzo, però alguns contes els tradueix al català. Col·laboro amb algunes revistes literàrias en paper i per Internet.

El meu correu és:
glofran1@telefonica.net