Un altre dia

... sobre fantasmes de la nit, en aquest cas, sobre "el teu" fantasma. La vida és un regal? Això encara no ho tinc del tot clar, jo. Però en tot cas, "Per què he deixat que es cagui sobre mi?" doncs mira, això crec que no s'escull pas. Si tu creus que la vida no s'ha portat bé amb tu, i que et mereixis una altra cosa... doncs, no sé, si tu has fet tot el que creies per portar la teva pròpia vida n'hauries d'estar content. Potser si que la vida és un regal, però no pas un regal que ja ve tot preparat. La vida te l'has d dissanyar tu mateix. Tu ets el creador de la teva pròpia vida.
Crec, que cadascú té la vida que ell mateix s'ha anat creant al llarg del seu camí.

Els teus passos marquen el ritme de la teva vida.

Escull el teu rumb.

Hola Cesc,

Encara no tinc Internet a casa, però ja feia dies que tenia ganes d'escriure't. He llegit els teus darrers poemes m'han impactat. Des de l'altra banda de la barrera. És genial que puguis escriure el que escrius. I l'ordre moral que suposa només el fet d'escriure'ls, de bastir-lo de sentit amb la força de les paraules, amb la bellesa dels mots.

Em trec el barret davant d'aquest poema, de la lucidesa i la recerca del gran poeta que l'escriu.

Cal que la vida s'assembli a la poesia? Tu fas que la poesia sigui com la vida, com un dels tants vessants humans, on també existeix foscor.

Seguiex lluitant per la claror, amic, amb la paraula, de la qual tens el do, i amb els actes.

Amb tota l'estimació,

Carme