Xesco

Dedicat a Xesco Boix

Plorava la mort,
Si la mort plorava
Quan ens vares deixar.
Ningú ho sabia
O potser els teus amics,
O potser ningú.
Volies fer
El teu llarg viatge
Fins les ombres desconegudes.

Massa dolor
Per tu
Que t'envoltaves de nens
Cada dia
Quan t'ho demanava
Aquell secret
Que t'impulsava.

I els hi cantaves.

Aquest món
D'espases i canons
Que guanyen i guanyen sempre
Als somriures dels nens que t'escoltaven.

Et recordo
Un matí, a una plaça qualsevol
Del nostre país
I un ramat de nins
Noves flors
De fruits ja vells
Que t'escoltaven..

Massa dolor per tu
Perquè miraves massa.
El miraves
Al teu fill.
Que era teu
Com els altres
Però teu.
Aquell fill que potser un dia
Agafarà la teva guitarra
O s'esclafarà contra el tren
Com tu.