LA VENJANÇA DEL SENYOR

 Sovintejaven les violacions a Catalunya, això feia pensar a l’Enric que
potser obeïen a un pla pervers d’alguna ment criminal.

Les violacions, des de sempre, s’han considerat una eficaç eina de combat,
i dissortadament aquesta percepció sembla anar en augment.

L’Enric endegava una investigació sobre totes les violacions produïdes en
territori català, i confirmava el seu pressentiment, bona part dels elements
criminals, participaven d’una ideologia que considerava “objectes” a les dones,
i considerava “varonil” el fet de forçar-les.

No li va costar gaire  introduir-se
en un d’aquests grups, i ben aviat el convidaven a participar en una “cacera”.

El terme “cacera” és òbviament una exageració, es tractava de localitzat
una dona que es desplaces sense companyia, i portar-la fins un lloc discret, on
tots els participants de la sortida abusarien d’ella.

Localitzada la  víctima, els fets es produïen
tal com s’havien previst, amb una petita excepció, quan arribaven a un lloc
discret amb la dona, l’Enric va treure una pistola amb silenciador, i es va
desfer de tots els seus “ companys”, i li va dir a la “víctima” que marxes tranquil·la
cap a casa, i que no comentes res a ningú.

Amb altres noms, l’Enric va repetir la mateixa acció varies vegades fins
que les Autoritats van reforçar la vigilància per evitar aquelles carnisseries
que ningú relacionava amb els abusos a les dones.

L’Enric tenia la convicció de que havia estat l’instrument de la venjança
del Senyor ; Ez. 25,1 - 32,32

L’activitat criminal va donar una treva aquell Nadal de l’any 2021.