IN MEMORIAM. LA TORRE QUE RETRATAVA EL JOSEP SALVANY BLANCH, ERA LA TORRE MACIÀ? . EL CANET DE MAR QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 Josep Salvany Blanch, retratava l’any 1917, Nova vista de la torre de defensa de Canet de Mar

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/1253/rec/16

La Torre de can Macià

https://raco.cat/index.php/SotAubo/article/view/310076/400090

L’any 1915, la casa i la torre 
foren  adquirides  per l’Ajuntament  de  Canet  pel preu de 2.400 duros. La torre  es 
mantingué  dempeus, però   l’antic  
casal,   a conseqüència del
lamentable estat  de  deteriorament, s’hagué d’enderrocar.

Durant  l’Alcaldia  del 
Dr. Marià Serra Font (Canet de Mar, 1863-Canet de Mar, 1926), es promogué la restauració  de  la  torre  i  va voler  reconvertir-la  en  un observatori meteorològic i astronòmic per als infants de  les escoles municipals. Malgrat el bon interès del Dr. Serra, el canvi de govern municipal propicià que el nou alcalde desestimés la proposta i fins i tot en proposés l’enderroc. Davant  la  imminent  destrucció,  el  Dr.  Serra  i l’arquitecte  Lluís  Domènech  i  Montaner  en sol·licitaren  la  incorporació  dins  el  catàleg  de monuments nacionals. Així, el 15 de gener del 1921,s’aprovà la Reial ordre en què es declarava «Monumento arquitectonico-artístico la Torre de Can Maciá y  la  Torre  de  Mar  que  existent  en  Canet  de  Mar, província de Barcelona».

https://www.canetdemar.cat/document.php?id=6839https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/07/in-memoriam-la-torre-de-vigilancia-i.html

Malgrat la catalogació, es té constància que uns quants anys després, l’emmerletat superior ja havia desaparegut,  segurament  havia  estat  eliminat  pel temor   de   despreniments   per   l’inexistent manteniment ni conservació de l’edifici

El 23 de febrer del 1924, durant la dictadura del general Primo de Rivera, l’alcalde de Canet incoà un expedient a la «Delegación de Monumentos» amb el qual sol·licitava l’enderroc, al·legant que necessitava aquell espai, zones del voltant incloses, per fer un nou mercat. La petició passà a mans de la «Junta Superior de Excavaciones» la qual, després de valorar la situació, i defensant la catalogació del 1921, desestimà la petició, tot declarant «esperando que el digno Ayuntamiento y culto vecindario de Canetde Mar desistan de su empeño». Tot i aquesta negativa, l’Ajuntament insistí al·legant «ha quedado hoy reducida a una Fortaleza vulgar y muy repetida en aquella  costa,  de  cuya  desaparición  no  debe  temerse merma ni daño para la riqueza artística nacional» i va afegir que els veïns canetencus veien amb bon ull aquella proposta, ja que es tractava d’una  millora  innegable  de  sanejament  i urbanització  de  l’indret.  D’aquesta  manera,  pel maig de 1925, la «Real Academia de Bellas Artesde San Fernando»
finalment resolia «que se autorice el derribo de la torre de Can Maciá». Amb  aquelles  expectatives  i  aprofitant  les controvèrsies entre sectors catalanistes, defensors de  la  restauració  i  els  conservadors  que  en promulgaven la destrucció, el bell baluard tampoc no  resistí  gaire  temps  més.  Així,  a  principis  de l’any 1926,  essent alcalde JOSEP GARCÍA SOLER (Barcelona - 1868, Canet de Mar - 1933) fou enderrocada. https://www.canetdemar.cat/document.php?id=6848