la tristesa

Un relat de: cristall

Ets tu la que ve a visitarme cada dia
ets tu,qui m'acompanya,qui em guia
ets tu, que t'apareixes en la mirada
ets tu, que et tradueixes en poesia.

M'ofegues, em canses
no vui seguir les teves pases
ets tu qui s'acompanya amb el record
ets tu qui apareix en el meu cor

pero jo no et crido,
pero jo no et busco,
nomes busco l'altre amiga
la que et fa desapareixer
la que em fa ballar l'anima
la que em fa neixer

despres, quan trovo
a aquesta altre amiga, la alegria
ets tu la que desapareixes
ets tu la que m'oblida

Comentaris

  • Un bon àpat.[Ofensiu]
    ahiptia | 27-10-2006

    El millor que és pot fer quan un te molta gana, és fer un bon menjar, a convidar a totes les amistats i així poder omplir la taula com la vida, de alegria i ells et portaran els postres fets de dolça poesia.