La trista existència de les aletes de pollastre.

Un relat de: maurici

Us heu imaginat mai que farieu si en néixer ja sabéssiu quan moririeu, de què moririeu i pitjor encara, sabéssiu que aquesta mort seria terrible, llarga i amb un patiment fora de tota mida? Us suïcidarieu? lliutarieu per evitar aquest fatal destí? Això és el que els passa a les aletes de pollastre. A que no us havieu parat a pensar-hi mai? És normal. Anem al supermercat i estan allà posades dins unes safates de plàstic de colors ben llampants, perfectament arrenglerades i retractil·lades. Semblen un petit batalló en miniatura. Quietes, immòbils, fent-nos la boca aigua quan ens les imaginem ben rossetes, acabades de fregir amb uns allets, pebre, una mica de julivert i una reducció de garnatxa. Pèro elles són allà per que no poden marxar. El plàstic embolcallador són unes manilles letals, unes xarxes terribles que les retenen fins que ja és massa tard i veuen la vora de la paella amb l´oli ben roent a un pam del seu nassarró. Els espetecs de l´oli calent contra la seva fina pell és el darrer que escolten abans de morir.
Ben mirat, què són les aletes de pollastre? són una espècie animal? En principi es suposa que són animals ja que corre la brama que són salvatgement perseguides als boscos de la taigà siberiana. Es parla entre els cercles ecologistes que entren a la unió europea a través de Finlàndia. Llevat d´aquest rumor, difícilment confirmable, (de Finlàndia només sabem que hi ha telèfons mòbils i pilots de rallis) gairebé ningú sap ben bé d´on surten, d´on venen i quina orgnització social han generat com a espècie animal. Vas al supermercat i estan allà, dins la safata, a punt per coure. Diferents supermercats en disposen i sempre dins de la seva gàbia, per impedir que escapin i s´alliberin del trist destí que les espera. I ningú en reivindica cap dret, cap grup en fa bandera de la seva desgràcia, cap govern n´atura el tràfic il·legal ni el seu extermini. El primer és l´estómac i després venen les exigències de llibertat, de drets dels animals o fins i tot de drets humans. O potser és que ja tenim prou feina amb les desgràcies més properes com per preocupar-nos per les aletes de pollastre. D´on les treuen? on les cacen? potser ja estan domesticades i existeixen autèntiques granges d´aletes de pollastre. Més que granges, autèntiques factories on tot el cicle de creixement i posterior envasat per a la venda al client està perfectament integrat i controlat. Des que neixen fins que moren no coneixen la llibertat, el poder decidir sobre elles mateixes, sobre que faran demà o on aniran. No tenen ni la possibilitat de morir de gana ja que són peixades automàticament només amb la intenció de ser cruelment assassinades per a profit nostre. Si no sabéssim que és la llibertat la voldriem exercir? Les ganes de llibertat, de prendre decissions que afectin el nostre futur són innates o les han d´ensenyar, s´han d´aprendre? Potser les aletes de pollastre no tenen cap espectativa, accepten el trist destí per que no en coneixen cap altre, no tenen més referències i no saben d´altres possibilitats. Accepten el dolor de morir rostides en oli roent o la possibilitat encara més cruel de morir esquinçades entre dos incissius ben esmolats en cas de mig sobreviure al procés de fregit. La carn arrencada a cop de dent, lentament, cruelment.
Per que recordeu que les comprem vives, com els crancs de les peixateries, que tot sovint malden per tornar al seu anyorat oceà enmig de trocets de julivert i tentacles de pop. Es troben en un estat de semi-somnolència per culpa de tenir-les refrigerades a quatres graus. La propera vegada que les poseu a la paella potser sentireu el seu migrat crit de dolor enmig de la fresa de l´oli espetegant i la campana bufant. Pareu-hi esment i decidiu si val la pena escapçar la llibertat dels altres només per aconseguir la satisfacció personal.

Comentaris

  • FELICITATS![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Núria Gausachs i Cucala

  • Molt bo![Ofensiu]
    Meryl | 20-09-2007

    En el sentit literari, no pas culinari. Ben estructurat, amb un final que era de preveure només llegint les primeres línies del relat, però que per tant no m'ha decepcionat.
    Un tema molt original, tot i que detesto les aletes de pollastre...m'has robat un somriure i alguna que altra rialla. Jajajj. Per últim juro solemnement que mai no clavaré una queixalada a cap aleta de pollastre fregida o sense fregir.
    Que escriguis de gust!I gràcies pel teu relat ^^

  • torno a ser jo...[Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 05-04-2006


    A aquestes hores del matí no he estat capaç de diferenciar majúscules i minúscules... jejeje! Em pensava que eres un altre autor que es diu Maurici i no maurici... però el comentari, de fet, segueix sent el mateix, eh??? jajajaa

    Petons, i perdó per la confusió tonta... ;)

  • mmmm...[Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 05-04-2006 | Valoració: 10

    Em sembla que em prendré unes aletes de pollastre per esmorzar... jjjaaa! Ostres Maurici, molt bo el teu relat, m'ha fet riure força (bé, la veritat es que me l'he hagut d'aguantar, que estic a la uni!). Està ben escrit i és curiós, original i divertit. Enhorabona!

    MAuaaakss!

  • Molt bé, Maurici![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 05-04-2006 | Valoració: 10

    Un excel.lent relat, simpàtic, ben fet, inofensiu, i que a més convida una mica a la reflexió.

    És bo que el català (i perquè no? totes les llengues) tinguin en un 20% relats com aquest. No tot ha de ser preocupar-se!

    Fes més relats com aquest, que tinc un refrany: "Com a escriptor, o perfecciones els relats pels quals has nascut per a escriure, o no et servirà de res buscar unes habilitats, que no tens pas, en altres tipus de relats".

    Endavant!

  • quetzcoatl | 09-12-2005

    Hola maurici,

    No he pogut evitar llegir el teu relat perquè a part de ser destacat per l'editora el tema semblava suculent.

    M'agrada l'ironia que empres en el relat, a un to quasi fantàstic, descontextualitzant les aletes de pollastre com si fossin en sí un total. Avui en dia hi ha diverses coses que ens vénen tan prefabricades que no sabem veure'n l'origen.
    El tema de la llibertat també és molt interessant. Hi ha qui diu que els éssers animals inferiors, és a dir, que no tenen aquesta nostra capacitat estraordinària per raonar -i després seguir actuant ilògicament- no entenen el concepte de llibertat. Però estic segura que hom s'adonaria de la diferència si ens posessin a prova; així la felicitat de la resta.

    Felicitats pel relat i la reflexió, i animo a la resta a fer-la també! Personalment ja fa uns anys que no privo a altres animals de la vida, i em sento no només més sana, sinó molt més feliç.

    Petons!

    m

l´Autor

maurici

50 Relats

68 Comentaris

68956 Lectures

Valoració de l'autor: 9.54

Biografia:
Vaig néixer al desembre del 1972 (el 23) i es veu que feia un fred de nassos a Vic. El meu pare sempre em diu que va sortir del cotxe amb el que portava a la meva mare a l´hospital per fer un riu (ja veus tu quins moment d´anar a pixar també) i se li congelava la font del riu. Tot i néixer a Vic sóc garriguenc de tota la vida.
M ´agrada escriure i llegir i fer maquetes i trescar per les muntanyes i viatjar als països nòrdics (quan puc i tinc diners, que pràcticament és mai) això darrer potser record d´aquell fred dia d´hivern vigatà en el qual vaig néixer.
Casat i amb dos fills genials. Es poden tenir més coses a la vida però jo em vaig conformant amb el que he aconseguit, que prou m´ha costat.
només una cosa més desitjo, que us agradin els meus contes i que passeu una bona estona amb ells.