La targeta de crèdit

Qualsevol, però sobretot la persona més propensa a comprar tot el que li fa gràcia, si va a ciutat a seguir grans magatzems, si porta la targeta ha de pensar que la targeta és com un carterista invisible que li segueix els passos.

És curiós que per no córrer el risc que ens preguin el diner que portem a sobre, s´hagi posat de moda aquesta targeta innocent, màgica. Justament és servint-se d´ella que te´l va present sense que ni te n´adonis. Pagues com si no paguessis.

Els bancs són els primers interessats que el diner sia fluid. Que no l´haguem de veure ni de tocar, però que se´ns escapi.

Em va fer gràcia aquel individu que, després d´haver fet un bon i suculent dinar en un restaurant d´uns amics meus, demanant si podia pagar amb la targeta de crédit, va dir que l´anava a buscar amb cotxe, es va escapar i encara l´esperen.

Mn. Pere Campàs i Bonay