La Realització

Un relat de: prudenci

Havent deixat la caixa de morts que a mi em pertoca
ja escalfada,
havent sentit les urpes de la mort a galta i galta.
M´assèc a davant seu

Tenint el destí per paraula.
Tenint el bol a la mà per a recollir gotes de rosada.
En miro dintre seu.

Havent passat ja les trampes del súbtil Oceà de Maia
M'enfonso en el seu sí.

Havent trobat ja 1'amor.
Reneixo en el seu cor.

Oh tu, amiga, mare, germana ! Oh tu deesa d'aquell dia
en qué Passat el Primer cicle de Saturn em vas matar !

M´assec a davant teu
En miro dintre teu
M'enfonso el' el teu si
Reneixo en el teu cor.

Comentaris

  • Ara no sé[Ofensiu]
    Biel Martí | 23-12-2004 | Valoració: 9

    Ara no sé si l'entès, però m'ha agradat molt com l'has escrit, la forma, el contingut dels versos en sentit estètic, la visió de la mort... Per tant, de tant que m'ha agradat, no m'importa haver-lo entès o no.

    Biel.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: