La primera cita

Un relat de: universbrillant
Et mires al mirall i no et reconeixes. Qui ho diria que ets aquesta jove reflectida al mirall...Sembles aquella adolescent que va entrar al món dels adults fa ja uns anys. Però sents la frescor al teu rostre i un somriure se t’escapa al veure’t llampant d’alegria. I és que no és per a menys...

Portes un vestit negre ajustat que et recorda a aquelles nits boges quan sorties amb les teves amigues per trobar un bon jovenàs que et portés a la glòria. Et sents sexy i atractiva amb ganes de menjar-te el món. O a un home. Més exactament, a ell. Sí, no et posis vermella al recordar-lo. Ell t’espera avui en aquell restaurant tan car que mai hauries pensat entrar-hi. Sempre et quedaves mirant el mostrador i observant cobdiciosa com la gent menjava aquells plats que semblaven extrets d’un cel inexistent. I tu amb el cap baix seguies el teu camí cap a casa, pensant si avui menjaries les sobres d’ahir o et faries un entrepà. La soledat a aquestes altures ja no et conforta.

Ara, mentre et miraves al mirall, t’imaginaves asseguda en aquelles cadires luxoses, amb espelmes i escoltant música clàssica de fons observant com ell està al teu davant i t’ofereix un got de vi negre. I somrius, com si fossis aquella adolescent que acaba de rebre un simple missatge del seu amant, o de qui pensava estar enamorada. Després de veure lo bé que et queda el vestit ajustat a les corbes del teu cos, et toques els cabells i t’envaeix aquella olor que et feien quan eres petita i la mare te’ls rentava amb camamil•la. Quin record més dolç es pot tenir amb una simple olor...

Els teus ulls blaus ara es ressalten amb el contorn del llapis d’ulls negre que t’has pintat. Tot amb una ombra d’ulls platejada i una capa de rímel que converteix en infinites les teves pestanyes. La teva boca ara sembla una fruita prohibida que està temptant al seu comensal. T’has pintat els llavis d’un vermell intens, un vermell que deixaria hipnotitzat a qualsevol ésser viu del planeta. Et sents guapa i t’agrada aquesta sensació. El mirall reflecteix els teus anhels, els teus somnis i desitjos més profunds.

Ets feliç quan mires el rellotge i ja són les vuit. Ets feliç quan sents un clàxon i guaites per la finestra comprovant que un cotxe vermell com el teu cor t’està esperant. I ets més feliç quan puges al cotxe i veus els seus ulls obscurs que et miren com si fossis aquella adolescent que està a punt de tenir el seu primer petó.
Avui ets feliç i ho penses ser la resta de la teva vida.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: