Cercador
LA PISCINA
Un relat de: angela nin- Compartir:
LA PISCINA
S’asseia a la mateixa taula cada dia en acabar les classes, i tot i que ja s’acabava el curs, encara no coneixia prou els companys i no gosava acostar-s’hi. Tenia un caràcter tancat, i quan arribava a casa la solitud també li feia companyia. Era el primer any que feia classes en aquell institut, i els nois i noies del seu curs tots tenien al voltant de divuit anys.
Aquell dia, totes les taules estaven plenes, només en quedava una de buida. Just quan s’hi atansava, li van passar al davant. Va fer cara de decepció, però amb determinació es va adreçar a qui es disposava a seure.
-Hola, puc seure?- Em sembla que els dos hem tingut la mateixa idea, però tu t’has avançat- amb veu de súplica.
-Vaja, ho sento, però no m’he adonat que també volies la taula- amb un somriure.
-Potser esperes algú i ...
-No, no, no et preocupis, pots seure.
-M’he fixat que vens cada dia, si fa no fa a la mateixa hora, però avui no hi ha els teus companys.
-Han marxat abans d’hora perquè tenien una reunió.
-Vius aquí?
-No, visc en un poble.
-Perdona, potser m’he passat preguntant, però com que veig que sempre dines aquí, per això m’estranyava...
-Bé, es que he d’esperar l’autocar que passa a les cinc, tinc gana i no em vull esperar fins que arribi a casa.
-Et deus avorrir d’estar-te aquí més de tres hores sense companyia.
-Ho aprofito per anar a la biblioteca o a passejar.
-Si vols, et convido a casa meva, i després et puc acompanyar amb el cotxe fins a la parada on agafes l’autocar.
-Gràcies, però no cal...
-Visc en una casa amb una piscina. Fa calor i et podràs banyar...
Es va deixar convèncer, la piscina en un dia calorós de mitjans juny, era molt temptador, a més a més era una persona seriosa i respectada, tothom a l’institut ho deia.
Quan van arribar, va anar a la sala per engegar l’aparell de música i li va preguntar si volia beure alguna cosa però ho va rebutjar. La casa no era gaire gran, amb una decoració senzilla i uns mobles molt funcionals. Va obrir la vidriera de la sala i van fer cap al jardí. Una gespa verda i lluent envoltava la piscina d’aigua blava i transparent, i va sentir unes ganes enormes de capbussar-s’hi.
-És la cosa que més desitjava, una piscina pels dies calorosos de l’estiu. Cada dia, abans de dinar, faig unes quantes braçades per desacalorar-me i fer una mica d’ exercici- li va dir.
-És fantàstica, i fan ganes de tirar-s’hi...
-Segueix-me. Mira, aquí hi ha el quarto de bany. En aquest armari tens dos banyadors, tria el que t’agradi més. Mentre et canvies jo vaig a la meva habitació i ens trobem a la piscina.
Va arribar just al moment que es llençava a l’aigua. Tenia un cos perfecte i el banyador li esqueia de meravella. No li treia els ulls de sobre, i no va poder resistir la temptació. Es va treure el seu banyador i sense pensar-ho, s’hi va tirar en un rampell. Davant de la sorpresa, no sabia que fer, si sortir, o... però va sentir els seus braços, les seves carícies, els seus petons i es va deixar portar. Van fer l’amor dins d’aquella aigua fresca i transparent. Era un joc d’empaitar-se, d’abraçar-se, d’ajuntar els seus cossos per fondre’s en un de sol. Van sortir, amb la pell arrugada de tanta aigua i van jaure a la gespa. L’herba estava tèbia per l’escalfor del sol i van seguir el joc d’abraçades i petons, amb una passió desenfrenada. Malauradament, el temps es va escolar massa de pressa.
-A quina hora surt l’autocar del teu poble?
-A les cinc.
-Si vols, t'hi puc portar jo fins al poble...
-No cal. Em puc quedar fins al darrer autocar. Surt a les vuit.
-Em sembla perfecte. Et prepararé un beure. T’agraden les maduixes?- mentre li passa la mà pel cabell.
-Sí, m’encanten !!!
-Doncs et faré un batut de maduixa i iogurt- S’aixeca i es tapa amb la tovallola- no et moguis, si vols et pots tornar a banyar..
Va tornar desprès de deu minuts amb dues copes plenes d’un color preciós de maduixa. Hi havia posat unes gotes de Kirch, un licor que sempre tenia a punt per batuts i còctels. Encara estava nedant a la piscina i li va resseguir amb la vista el seu cos preciós, perfecte...Va deixar les copes en una safata a la gespa.
Quan va sortir l’esperava sense la tovallola. Es van abraçar i van tornar a fer l’amor rodolant per sobre de la gespa humida. Dues persones que s’havien trobat feia només unes hores i ara es desitjaven amb delit. El sol començava anar a la posta, fresquejava una mica però no ho notaven perquè no s’havien separat i sentien l’escalfor dels seus cossos que s’acaronaven i es besaven sense parar.
Ara sí que ja era l’hora de separar-se. Es van vestir, va agafar el cotxe i van fer cap a la parada del seu autocar. Es van fer el darrer petó, conscients que no tornarien a repetir tot el que havien viscut. Era gairebé impossible.
La mitja hora que durava el trajecte, mentre veia passar el paisatge darrere del vidre, el David recordava tot el que havia viscut aquella tarda. No contaria mai a ningú que havia fet l’amor dins l’aigua d’una piscina i que havien rodolat per la gespa amarats de plaer, amb una dona madura, preciosa, apassionada i que amb ella havia descobert un món de sensacions fabuloses, espectaculars, i li havia despertat tot el desig que tenia amagat en totes les parts del seu cos. Ho recordaria sempre, sempre.
Aquella nit la Joana no va enyorar el Ricard, ni va recordar tot el mal que li havia fet quan la va deixar per una dona més jove. Només havia durat unes hores, però va gaudir d’un plaer intens, fantàstic i meravellós amb un noi jove, que se li havia lliurat amb el seu cos perfecte, tot i que tenia clar que mai podria ser el seu amant.
S’asseia a la mateixa taula cada dia en acabar les classes, i tot i que ja s’acabava el curs, encara no coneixia prou els companys i no gosava acostar-s’hi. Tenia un caràcter tancat, i quan arribava a casa la solitud també li feia companyia. Era el primer any que feia classes en aquell institut, i els nois i noies del seu curs tots tenien al voltant de divuit anys.
Aquell dia, totes les taules estaven plenes, només en quedava una de buida. Just quan s’hi atansava, li van passar al davant. Va fer cara de decepció, però amb determinació es va adreçar a qui es disposava a seure.
-Hola, puc seure?- Em sembla que els dos hem tingut la mateixa idea, però tu t’has avançat- amb veu de súplica.
-Vaja, ho sento, però no m’he adonat que també volies la taula- amb un somriure.
-Potser esperes algú i ...
-No, no, no et preocupis, pots seure.
-M’he fixat que vens cada dia, si fa no fa a la mateixa hora, però avui no hi ha els teus companys.
-Han marxat abans d’hora perquè tenien una reunió.
-Vius aquí?
-No, visc en un poble.
-Perdona, potser m’he passat preguntant, però com que veig que sempre dines aquí, per això m’estranyava...
-Bé, es que he d’esperar l’autocar que passa a les cinc, tinc gana i no em vull esperar fins que arribi a casa.
-Et deus avorrir d’estar-te aquí més de tres hores sense companyia.
-Ho aprofito per anar a la biblioteca o a passejar.
-Si vols, et convido a casa meva, i després et puc acompanyar amb el cotxe fins a la parada on agafes l’autocar.
-Gràcies, però no cal...
-Visc en una casa amb una piscina. Fa calor i et podràs banyar...
Es va deixar convèncer, la piscina en un dia calorós de mitjans juny, era molt temptador, a més a més era una persona seriosa i respectada, tothom a l’institut ho deia.
Quan van arribar, va anar a la sala per engegar l’aparell de música i li va preguntar si volia beure alguna cosa però ho va rebutjar. La casa no era gaire gran, amb una decoració senzilla i uns mobles molt funcionals. Va obrir la vidriera de la sala i van fer cap al jardí. Una gespa verda i lluent envoltava la piscina d’aigua blava i transparent, i va sentir unes ganes enormes de capbussar-s’hi.
-És la cosa que més desitjava, una piscina pels dies calorosos de l’estiu. Cada dia, abans de dinar, faig unes quantes braçades per desacalorar-me i fer una mica d’ exercici- li va dir.
-És fantàstica, i fan ganes de tirar-s’hi...
-Segueix-me. Mira, aquí hi ha el quarto de bany. En aquest armari tens dos banyadors, tria el que t’agradi més. Mentre et canvies jo vaig a la meva habitació i ens trobem a la piscina.
Va arribar just al moment que es llençava a l’aigua. Tenia un cos perfecte i el banyador li esqueia de meravella. No li treia els ulls de sobre, i no va poder resistir la temptació. Es va treure el seu banyador i sense pensar-ho, s’hi va tirar en un rampell. Davant de la sorpresa, no sabia que fer, si sortir, o... però va sentir els seus braços, les seves carícies, els seus petons i es va deixar portar. Van fer l’amor dins d’aquella aigua fresca i transparent. Era un joc d’empaitar-se, d’abraçar-se, d’ajuntar els seus cossos per fondre’s en un de sol. Van sortir, amb la pell arrugada de tanta aigua i van jaure a la gespa. L’herba estava tèbia per l’escalfor del sol i van seguir el joc d’abraçades i petons, amb una passió desenfrenada. Malauradament, el temps es va escolar massa de pressa.
-A quina hora surt l’autocar del teu poble?
-A les cinc.
-Si vols, t'hi puc portar jo fins al poble...
-No cal. Em puc quedar fins al darrer autocar. Surt a les vuit.
-Em sembla perfecte. Et prepararé un beure. T’agraden les maduixes?- mentre li passa la mà pel cabell.
-Sí, m’encanten !!!
-Doncs et faré un batut de maduixa i iogurt- S’aixeca i es tapa amb la tovallola- no et moguis, si vols et pots tornar a banyar..
Va tornar desprès de deu minuts amb dues copes plenes d’un color preciós de maduixa. Hi havia posat unes gotes de Kirch, un licor que sempre tenia a punt per batuts i còctels. Encara estava nedant a la piscina i li va resseguir amb la vista el seu cos preciós, perfecte...Va deixar les copes en una safata a la gespa.
Quan va sortir l’esperava sense la tovallola. Es van abraçar i van tornar a fer l’amor rodolant per sobre de la gespa humida. Dues persones que s’havien trobat feia només unes hores i ara es desitjaven amb delit. El sol començava anar a la posta, fresquejava una mica però no ho notaven perquè no s’havien separat i sentien l’escalfor dels seus cossos que s’acaronaven i es besaven sense parar.
Ara sí que ja era l’hora de separar-se. Es van vestir, va agafar el cotxe i van fer cap a la parada del seu autocar. Es van fer el darrer petó, conscients que no tornarien a repetir tot el que havien viscut. Era gairebé impossible.
La mitja hora que durava el trajecte, mentre veia passar el paisatge darrere del vidre, el David recordava tot el que havia viscut aquella tarda. No contaria mai a ningú que havia fet l’amor dins l’aigua d’una piscina i que havien rodolat per la gespa amarats de plaer, amb una dona madura, preciosa, apassionada i que amb ella havia descobert un món de sensacions fabuloses, espectaculars, i li havia despertat tot el desig que tenia amagat en totes les parts del seu cos. Ho recordaria sempre, sempre.
Aquella nit la Joana no va enyorar el Ricard, ni va recordar tot el mal que li havia fet quan la va deixar per una dona més jove. Només havia durat unes hores, però va gaudir d’un plaer intens, fantàstic i meravellós amb un noi jove, que se li havia lliurat amb el seu cos perfecte, tot i que tenia clar que mai podria ser el seu amant.