Cercador
EL MAJORDOM
Un relat de: angela nin- Compartir:
EL MAJORDOM
Li va recomanar una amiga, en veure-la tan estressada.
-Noia, a mi m'ha canviat la vida des que vaig anar a l'agència. No perdis ni un minut més.
Es va quedar parada. Eren tots tan perfectes, tan atractius, tan educats, que va tenir feina per triar. Se'ls hauria endut tots, un per cada dia, però s'havia de decidir. Va optar pel Fidel. Aproximadament, metre vuitanta, cabell de color mel, i els ulls d'un color verd molsa transparent, una veu seductora i un comportament exquisit.
A l'agència li van dir que era capaç de fer qualsevol missió que se li encomanés, ja que tots estaven perfectament preparats.
-Pensi que provenen d'una de les escoles de més prestigi del món. Mai hem rebut cap queixa.
En arribar a casa, la Mercè li va ensenyar la seva habitació. Desprès li va dir que aquella nit tenia convidats i, tal com li havien dit a l'agència, ho va deixar tot a les seves mans.
El sopar va resultar esplèndid, tot va ser perfecte. Els convidats van lloar la tasca del Fidel, que va agrair amb un somriure i un “gràcies”, mentre acotava lleugerament el cap.
L'endemà va trucar a la seva amiga per explicar-li l'èxit del sopar i donar-li les gràcies per l'encert que havia tingut en recomanar-li aquella agència.
-Veus, dona? Ja t'ho vaig dir. I què, com t'ho has passat amb ell?
-Què dius? Vols dir que també està preparat per...ja m'entens!
-Oh, i tant que sí, t'ho dic per experiència. Ja m'ho confirmaràs. Adéu, maca, i no perdis més el temps.
Desprès de donar-hi voltes, la Mercè va decidir fer cas a la seva amiga. S'acabava de despertar, va prémer el timbre i va aparèixer el Fidel.
-D'això..., Fidel, podries preparar-me el bany?
-Ara mateix, senyora.
La Mercè no se'n sabia avenir. Quina delícia, ho havia preparat tot perfecte. La temperatura de l'aigua, la mida justa de les sals, el barnús a punt, les sabatilles, i unes espelmes per crear un clima especial. Desprès de passar una estona relaxada enmig d'aquell entorn tan especial, al moment de sortir de la banyera, el va cridar. El Fidel va aparèixer diligent. Amb el barnús, li va embolcallar tot el cos i la fregava amb suavitat mentre l'eixugava. La Mercè va començar a sentir una mena d'escalfor a l'entrecuix. Li va demanar que la portes damunt del llit, ell la va alçar d'una revolada i es va trobar als seus braços. Els seus ulls la tenien fascinada, i la seva boca perfecta, amb aquelles dents tan blanques. Es sentia tan bé que li va envoltar el coll amb els seus braços, de manera que tenien la cara frec a frec. Li va traure el barnús amb delicadesa i la va deixar bocaterrosa al llit, nua, i llavors la Mercè li va demanar si li podia fer un massatge. Amb l'oli de gessamí va començar per les espatlles, les seves mans li premien l'esquena amb suavitat i lliscaven avall lentament, fins arribar als malucs, desprès a les natges, i va continuar seguint les dues cames fins les plantes dels peus. Aquelles mans semblaven de vellut, i ella cada vegada es sentia més encesa. La va agafar amb delicadesa i la va col·locar de boca amunt. Quan li va començar el massatge pels pits, va sentir una cremor barrejada amb un estremiment que li recorria tot el cos de dalt a baix. Havia aclucat els ulls, la libido se li començava a disparar i no podia més. Les seves mans seguien baixant i lliscant a poc a poc, però en arribar sota el melic es va aturar. Mig trasbalsada i sense esme, va exclamar sorpresa,
-Fidel, que passa? Per què t'atures? Com és que vas tan a poc a poc? Que no m’escoltes? No et quedis parat, per favor! Segueix, segueix! Oh, no, Déu meu, quina mala sort! Mira que passar-me això ara, en un moment tan deliciós com aquest, que poc oportú. Si no me’n surto, hauré de llegir el llibre d’instruccions amb molta cura, i si tampoc me’n surto, trucaré a l’agència de col·locació perquè vinguin amb tota urgència i el tornin a connectar al més aviat possible ja que friso perquè m'acabi de completar tot el massatge!
Li va recomanar una amiga, en veure-la tan estressada.
-Noia, a mi m'ha canviat la vida des que vaig anar a l'agència. No perdis ni un minut més.
Es va quedar parada. Eren tots tan perfectes, tan atractius, tan educats, que va tenir feina per triar. Se'ls hauria endut tots, un per cada dia, però s'havia de decidir. Va optar pel Fidel. Aproximadament, metre vuitanta, cabell de color mel, i els ulls d'un color verd molsa transparent, una veu seductora i un comportament exquisit.
A l'agència li van dir que era capaç de fer qualsevol missió que se li encomanés, ja que tots estaven perfectament preparats.
-Pensi que provenen d'una de les escoles de més prestigi del món. Mai hem rebut cap queixa.
En arribar a casa, la Mercè li va ensenyar la seva habitació. Desprès li va dir que aquella nit tenia convidats i, tal com li havien dit a l'agència, ho va deixar tot a les seves mans.
El sopar va resultar esplèndid, tot va ser perfecte. Els convidats van lloar la tasca del Fidel, que va agrair amb un somriure i un “gràcies”, mentre acotava lleugerament el cap.
L'endemà va trucar a la seva amiga per explicar-li l'èxit del sopar i donar-li les gràcies per l'encert que havia tingut en recomanar-li aquella agència.
-Veus, dona? Ja t'ho vaig dir. I què, com t'ho has passat amb ell?
-Què dius? Vols dir que també està preparat per...ja m'entens!
-Oh, i tant que sí, t'ho dic per experiència. Ja m'ho confirmaràs. Adéu, maca, i no perdis més el temps.
Desprès de donar-hi voltes, la Mercè va decidir fer cas a la seva amiga. S'acabava de despertar, va prémer el timbre i va aparèixer el Fidel.
-D'això..., Fidel, podries preparar-me el bany?
-Ara mateix, senyora.
La Mercè no se'n sabia avenir. Quina delícia, ho havia preparat tot perfecte. La temperatura de l'aigua, la mida justa de les sals, el barnús a punt, les sabatilles, i unes espelmes per crear un clima especial. Desprès de passar una estona relaxada enmig d'aquell entorn tan especial, al moment de sortir de la banyera, el va cridar. El Fidel va aparèixer diligent. Amb el barnús, li va embolcallar tot el cos i la fregava amb suavitat mentre l'eixugava. La Mercè va començar a sentir una mena d'escalfor a l'entrecuix. Li va demanar que la portes damunt del llit, ell la va alçar d'una revolada i es va trobar als seus braços. Els seus ulls la tenien fascinada, i la seva boca perfecta, amb aquelles dents tan blanques. Es sentia tan bé que li va envoltar el coll amb els seus braços, de manera que tenien la cara frec a frec. Li va traure el barnús amb delicadesa i la va deixar bocaterrosa al llit, nua, i llavors la Mercè li va demanar si li podia fer un massatge. Amb l'oli de gessamí va començar per les espatlles, les seves mans li premien l'esquena amb suavitat i lliscaven avall lentament, fins arribar als malucs, desprès a les natges, i va continuar seguint les dues cames fins les plantes dels peus. Aquelles mans semblaven de vellut, i ella cada vegada es sentia més encesa. La va agafar amb delicadesa i la va col·locar de boca amunt. Quan li va començar el massatge pels pits, va sentir una cremor barrejada amb un estremiment que li recorria tot el cos de dalt a baix. Havia aclucat els ulls, la libido se li començava a disparar i no podia més. Les seves mans seguien baixant i lliscant a poc a poc, però en arribar sota el melic es va aturar. Mig trasbalsada i sense esme, va exclamar sorpresa,
-Fidel, que passa? Per què t'atures? Com és que vas tan a poc a poc? Que no m’escoltes? No et quedis parat, per favor! Segueix, segueix! Oh, no, Déu meu, quina mala sort! Mira que passar-me això ara, en un moment tan deliciós com aquest, que poc oportú. Si no me’n surto, hauré de llegir el llibre d’instruccions amb molta cura, i si tampoc me’n surto, trucaré a l’agència de col·locació perquè vinguin amb tota urgència i el tornin a connectar al més aviat possible ja que friso perquè m'acabi de completar tot el massatge!