La perdició

Busques el plaer i el dolor
no dónes perquè només pots rebre
perquè ara no pots donar
perquè no tens res per donar
et sents buida
res que t'ompli dins el cor
busques els camins de l'autodestrucció
i no hi trobes el motiu
voldries estar sencera pero cada
part del teu temps et separa en mil trossets
i en les nits llunyanes de tu
et sents més plena que mai
i la realitat et supera
i l'abandones…
i vius en un món que t'inventes
perquè no tens ganes de veritats
ni de ferides
ni de res.
Només vols viure aquest món teu
Que has construit aquest darrer temps
Allà on t'amagues
I on entrelinies i en secret intentes trobar-te a tu mateixa
Si és que encara en queda algu
Sents que el temps et crema
I els dies passen
I el camí és pla
I entens que el camí es fa caminant…
El vici i el consum
La no realitat
La no responsabilitat
I al mateix temps, més que mai
Sents les contradiccions
Que et vaguen constantment
I esperes trobar
Algun lloc clar dins el camí
Encara que et fa por
Veure que potser la teva vida és teva
I que ets tu i per tu per qui camines.


Un desert....