La partida

Un relat de: Ivan Bonache
Al bell mig de la cambra en penombra hi ha un tauler d’escacs i un únic jugador. Vestit de rigorós negre, passa l’estona movent les fitxes i pensant. A cada moviment s’aixeca i canvia de seient, es mira la jugada durant una estona i mou per tornar a canviar de lloc. El somriure mai no abandona el seu rostre. Segui on segui, sempre va guanyant.
Avui els bàndols enfrontats lluiten pels colors d’una bandera. Frueix amb l’estupidesa humana que li dóna tant a canvi de tant poc. I la batalla es torna cada cop més cruenta, més indigna, es maten els amics, es traeixen els germans, i ni Déu ni la Pàtria poden ajudar a ningú. Al final, el vermell és l’únic color, el de la sang vessada, el del dolor innecessari. La vergonya tenyeix els camps; el desconsol, les vides dels supervivents.
Un riure macabre ressona a la cambra. La partida s’ha acabat. No ha guanyat ningú, només la mort que recull les fitxes caigudes i torna a muntar el tauler per a començar una nova partida.

Comentaris

  • Un relat[Ofensiu]

    Un relat no només en contra de la mort, cruel i despietada, sinó en contra de la pròpia guerra, i la estupidesa que significa pels humans, que ens anem matant per diversió, ideals o races. Som l'únic animal que es mata entre si per raons tan estúpides. En aquest aspectes som pitjors que els animals. Felicitats pel relat.
    Edgar

  • Fantàstic[Ofensiu]
    reusenca | 19-05-2015

    M'ha agradat el relat. Diferent ... original... ben escrit!
    Enhorabona

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 10-05-2015 | Valoració: 10

    M'agrada
    Montse

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: