La nostra alegria

Quan pressentim veient la branca nua,
Que, malgrat tot, l'ametller florirà;
Quan esperem al cor de la nit crua,
La nostra alegria ningú ens la prendrá.

Quan el sol comença a sortir,
sobre el cel de nostra nació,
començen els raigs a escalfar,
la nostra alegria ningú ens la prendrá.

Quan veiem la primera poncella,
Entre la blanca neu sortir,
Mentres la vetllada espera,
La nostra alegria ningú ens la prendrá

Si en soledat vetllem el ble que crema,
Esperan una persona especial,
Quan l'amistad desbordi el teu esquema,
La nostra alegria ningú ens la prendrá.