La mort del Mar

L'escuma banya la ribera del mar, l'omple de rieretes espontànies i gotetes alegres que juguen i salten entre els dits dels meus peus. No saben res, ni volen saber-ho, elles són felices jugant entre els dits dels meus peus, humitejant-los i refredant-los. Juguen també amb la sorra, però aquest jo mai té un final feliç: sempre acaben, sobre els peus o la sorra, agonitzant, esvaïnt-se i assecant-se.
Pobres gotes! Ni plorar no saben. Ni per plorar tenen temps, ni per plorar les germanes que moren abans que elles, una punta precisa d'instant abans que elles..
Però cada gota viu, abans de morir, i el mar sembla burlar-se d'aquesta vida curta i humida, onejant, que neix i mor als seus cabells.