La Mònica està embarassada

La Mònica, que tinc la sort de que treballa amb mi, està embarassada de sis mesos. Quan una companya està en aquest estat, doncs ja se sap, nou mesos parlant del mateix i menjant embaràs (bé, nou mesos no; la concepció encara no ens l'ha explicat). Però ella té un embaràs divertit, com ella mateixa, que té un riure fàcil i engrescador. Per això crec que val al pena contar les anècdotes que li passen; algun dia potser sabrà que estan aquí penjades,... ai Déu meu! Mireu, mireu:

Quan va a reunions de feina sobre temes de negoci i d'administració, es posa dissimuladament les mans als costats de la panxona per tapar-li les orelles al nanu (és un nen). Què diu que no vol que ho senti! Que tot és molt avorrit i no fa per un nadó. Creu que li farà mal; així que per si de cas, a tapar-li les parabòliques. Li preguntem com sap on té les orelletes el xaval, però diu que és instint maternal.

Ara fa piscines perquè diu que va bé fer exercici. Li vam dir que vigilés quan va pel seu carril nedant,... podria ser que es desequilibrés, rodolar i quedar-se amb el bombo surant a dalt i el culet a baix, com si fos una tortuga panxa enlaire, movent les extremitats i demanant auxili "Gireu-me si us plau, gireu-me que no puc!!". De moment s'aguanta bé,... què passarà als vuit mesos? Chi lo sa.

Fa un parell de dies se li va trencar la goma dels pantalons i estava preocupada perquè li queien i no volia donar un espectacle al menjador. Resulta que se'ls volia enganxar amb "cel·lo" a la panxeta... ah ah ah! Li vam dir que millor que se'ls grapés a la brusa. Al final caminava dissimulant mentre se'ls aguantava amb les mans.

Ahir va anar al ginecòleg i li va dir que "feia cada de salut" o sigui que està "llustroseta", vaja. El seu marit la fa menjar perquè diu que la panxurra creix molt lentament. Total només s'ha engreixat 10 quilos i ella diu que és perquè com que ara no vomita els menjars com al començament de l'embaràs, doncs per això,... A nosaltres ja no se'ns passa pel cap deixar el bocates de l'esmorzar a prop d'ella.

L'altre dia em va dir que li pesava molt la panxa i que això li podia repercutir negativament a la columna vertebral. Entre tots vam fer una mica de "brainstorming" i vam idear un producte nou que actualment està en fase de prova en la seva mateixa persona. Es tracta d'unes super-calçes amb tirants. Els tirants enganxats al davant i al darrera de les calçes permeten carregar el pes de la panxeta a les espatlles, de manera que no pateixen les vèrtebres... de moment tot va bé, amb l'única pega de que el seu marit no va al llit fins que està adormida. Hem acordat tornar a reunir-nos per millorar el producte i fer una enquesta al Josep (el seu marit).

Vam muntar una ruta fantasmagòrica pel barri gòtic abans del sopar de Nadal de la feina i, com que es cansava, li vam dir si volia que la portéssim en un carro d'aquells del Corty Inglés, que poses una cama a cada costat. Ella va seguir i no es va queixar més, tenia por de no poder sortir del carro. La força de la ment és impressionant.

I la última: està contenta amb els anàlisis perquè han sortit molt bé d'àcid fòlic. En canvi el Josep comença a estar preocupat perquè diu que li està pujant l'àcid fàlic en progressió geomètrica.

Segur que li passen més coses; estic encuriosit per veure com li va el part. Serà un part divertit. Li agafarà un atac de riure a la Mònica a la sala de parts? Sortirà el nadó rient?

Potser us ho expliqui més endavat...

Però una cosa és certa: aquest nen serà un "catxondo" de nassos, os ho dic jo.