La missió(2)

6

El pla era que un d'ells, el que més facilitat tingués per enfilar-se traspassés la muralla i deixés al seu pas una corda que facilités l'entrada de la resta. L'escollit seria en Mushu, el lladregot. No seria la primera muralla que l'elf fosc es veuria forçat a escalar. Per això va ser l'escollit per a l'avantguarda.
L'elf fosc va enfundar la katana i va preparar la corda. Acte seguit es va concentrar i va llençar un encanteri de foscor absoluta al voltant del castell. Va tenir èxit. Aleshores, amb tota la precaució i sigil del que va ser capaç va acostar-se a peus de la torre de defensa. Va treure de la beina penjada del cinturó una llarga daga i se la va col·locar entre les dents. Acte seguit va palpar la paret. Les pedres dels murs oferien prou espai per als dits i les puntes dels peus. Va començar a escalar amb lentitud.

Rere la protecció dels matolls, la resta del grup s'esforçava en distingir la figura de l'elf fosc enfilant-se a la torre. Només Mc Farland per mitjà de la seva magnífica vista era capaç de discernir-lo amb claredat a pesar de la foscor màgica. Aleshores van sentir un soroll fora del corrent a les seves esquenes. En direcció al cor del bosc. Danae es va girar amb precaució i va tibar la fletxa a l'arc que tenia a les mans amb cura. Va apuntar en direcció on havia escoltat el soroll. Mc Farland s'aixecà i encarà dret la foscor amb el seu martell pres en ambdues mans per davant de Danae. Mutaito apuntà amb el seu trabuc la foscor, esperant a qualsevol moviment per tal de disparar-lo. Aleshores s'adonà que no seria bona idea, el soroll de l'artefacte podia alertar els guardes del castell. Així que se'l guardà a l'esquena i començà a concentrar-se en un encanteri fàcil amb les dues mans enlairades i apuntant a la foscor. Es feu un silenci pesat, anguniós. Aleshores, el xiulet tallant d'una fletxa travessà la defensa de Mc Farland per anar a parar a l'espatlla dreta del nan, perdent aquest el control del seu martell de guerra i caient a terra. Aquest, quedà indefens uns instants mentre dos orcs sortits del no res i armats amb espases curtes es llençaren contra ells. Danae disparà la seva fletxa contra un d'ells encertant de ple a l'estómac i fent-lo retrocedir en l'aire. Un esgarrifós crit de dolor precedí el cop que aquest feu a terra, abatut.
- Zoramena norionak! - Va exclamar el mag amb les pupiles enceses i les mans fixades al segon dels orcs.
Immediatament una descàrrega elèctrica va sacsejar el cos d'aquest darrer i el va tombar a terra inconscient. Havia mort.
El nan s'enfurismà de ser l'únic que no havia aconseguit una presa i va fixar la seva mirada furiosa a la foscor. Tractant de descobrir la direcció en la que la fletxa l'havia assolit instants abans. Va descobrir, a no més de vint iardes un orc a peus d'un roure. L'últim que quedava en peu.
Mc Farland va recuperar el seu martell de guerra del terra i va llançar-se contra el darrer dels orcs en carrera. Aquest, espantat i trobant-se sol va deixar l'arc i va provar de girar cua per deixar enrere el nan, però era tal l'enuig de Mc Farland que de seguida el va assolir per encastar-lo per l'esquena al sòl fangós d'un cop de martell i rematar-lo després amb un segon cop. S'havia acabat la diversió. El darrer dels orcs, havia mort.
Mentrestant, el drow seguia escalant la torre. No s'havia adonat del lleuger entrebanc que els seus companys havien patit a reraguarda amb els orcs; així que havia seguit enfilant-se com si res hagués passat. Uns segons més tard es va trobar a la part més alta de la torre. Va prestar atenció un moment abans de treure el cap i va precipitar-se de cop a dalt d'aquesta aferrant la daga amb la ma dreta. No hi havia ningú. Només una petita torxa encesa subjectada a la paret i excitada pel vent que allí dalt hi bufava.

- Maleïda sigui - va dir Mc Farland enutjat i adolorit, mentre Mutaito li arrencava la fletxa que encara tenia clavada a l'espatlla.
- Au va, que no és res - va dir l'agresta humana mentre rossegava unes fulles d'athelas, l'herba de reis. Farem un embenat d'emergència, ja veuràs... Quedaràs com nou.
- Més val que així sigui -va grunyir el nan.
Danae va col·locar l'herba de reis masegada a l'embenatge que Mutaito li havia preparat. Mc Farland va sentir un alleujament quasi immediat. Tenia les vestimentes i la llarga barba castanya tacada per la seva pròpia sang.

7

L'elf fosc estava contrariat. Des de la posició d'on havia partit a l'esguard dels matolls li havia semblat distingir clarament la figura d'un guarda, però quan va arribar a dalt de la torre no hi havia ningú. Al terra de la part alta de la construcció hi havia una petita trapa que donava a les escales. Va decidir obrir-la per assegurar-se que ningú estaria pujant en aquell moment. Va observar la foscor amb cautela. Via lliure - va pensar al no observar cap tipus de moviment. Immediatament va agafar la torxa i la va sacsejar d'esquerra a dreta donant l'avís als seus companys. Va preparar la corda i la va deixar caure pel mateix lloc per on ell havia pujat escalant mentre lligava l'altre extrem a un dels rocs rectangulars de pedra que sobresortien de la torre.

- La senyal! - va dir Mutaito. Som-hi.
Els tres aventurers van avançar cames ajudeu-me fins a peus de la torre de defensa. Danae anava al capdavant
- Podràs pujar? - va interrogar l'agresta a Mc Farland.
- És clar que si! Un nan pot fer el que sigui encara i ferit.
- Va doncs, passa tu davant.
El nan s'enfilà per la corda amb penes i treballs. Al començament va semblar que Mc Farland no podria aguantar, però al cap d'un minut el nan es va plantar al capdamunt de la torre amb l'elf fosc. El drow va sorprendre's de veure el nan en aquell estat.
- Què t'ha passat?
- He decidit ferir-me per què no tenia res més a fer si et sembla. - va contestar enfurismat el nan.
El màgic i Danae van seguir el mateix camí de Mc Farland i ben aviat es va trobar de nou la totalitat del grup a la part més alta de la torre.

8

- Bé; us trobeu al capdamunt de la torre de defensa. Heu entrat a l'interior del castell amb sigil i un relatiu èxit. No sabeu què se n'ha fet del guarda que us havia semblat veure però sabeu que heu de trobar el medalló màgic com més aviat millor i desaparèixer. Observeu des de la vostra posició l'interior del castell. Hi ha dues petites construccions amb teulada de palla prop de la muralla nord; la primera sembla ser de planta baixa i la segona i més gran que sembla tenir dos pisos. A la segona torre, que és on segurament resta amagat el mag només s'hi pot accedir si baixeu al pati central. Heu de decidir què fer a continuació. Us dono uns minuts per pensar-ho o...
- Podriem anar a buscar el sopar - Va dir en Pere, el jugador que portava el nan.
- Si, però frankfurt no eh! - va intercedir en Pep, en Mutaito al joc de rol. Jo vull una pizza.
- Si és pizza podem demanar-la i seguir jugant doncs - Va proposar en Martí, l'elf fosc.
- Millor que l'anem a buscar, tarden menys - va dir la Laura.
- Doncs anem a buscar-la - vaig dir. Qui hi anirà?
La cosa es va anar a refredant mentre els jugadors tornàvem poc a poc al món present i real. Era un quart de deu de la nit i l'experiència ens recomanava anar aviat a per la teca. Era dissabte i els dissabtes els principals frankfurts, pizzeries i demés es col·lapsaven aviat. Normalment jugàvem a rol els dissabtes. Començàvem a jugar a això de les vuit del vespre, avançàvem un tros de la partida i després anàvem a buscar el sopar. Jugàvem al garatge del pare d'en Martí; al damunt d'una taula de jardí. Sobre la taula hi havia tota una col·lecció de bosses de patates buides, llaunes de beguda, paquets de tabac, bolígrafs, papers, llibretes, llibres, fulls de personatge, llaunes, cendrers, daus... Era una agradable forma de matar el temps quan no teníem ganes de sortir.
La Laura i en Pere anirien a buscar el menjar amb el cotxe. Tots vam posar els calers damunt la taula i vam demanar cadascú la seva pizza. La Laura ho va apuntar en un paper. Mentrestant, el director de joc, o el master, o sigui jo; vaig preparar la segona part de la missió que havien de portar a terme els meus jugadors. No seria fàcil, els jugadors havien decidit entrar tots al castell i això volia dir que tenien ganes de gresca tots quatre junts i alhora desitjaven passar desapercebuts. Un director de joc havia de ser capaç de fer real un joc imaginari amb la complicitat dels seus jugadors. No era fàcil ser director de joc, però tampoc era fàcil ser jugador.

9

Les pizzes, en Pere i la Laura van arribar a les deu de la nit. Vam fer lloc a la taula de jardí de plàstic i vam endrapar com morts de gana la teca. Poc a poc vam començar a jugar de nou, lentament, mentre menjàvem. El mag va ser el primer a prendre la iniciativa. Deia tenir cent disset anys. Massa poc per a ésser considerat un savi i màgic respectable entre els homes de dos-cents o tres-cents, i alhora massa per a no haver-li crescut un sol pèl a la seva pròpia barbeta. Portava barret de palla, d'ençà que li cremaren el propi del seu gremi de màgic en una batussa de taverna. Ell era un mag avançat al seu temps. Un rebel sortit de família acomodada transformat a còpia d'anys, en savi esvalotat de llengua esmolada. Era un bon camarada.
- Vull carregar un encanteri - va dir el mag.
- Bé. Tira els daus i diga'm quin encanteri vols carregar.
- Vaja... un 58..
- Bé, carregues l'encanteri. Un núvol atordidor oi?
- Si.
- Bé, següent moviment Pere?
- Prenc una herba medicinal. Una draff.
- Tira un dau.
- Un 7.
- Recuperes 7 punts de vida. Alguna cosa més?
- Desembeino la katana i em poso ben atent mentre començo a baixar les escales de la torre - va dir en Martí, l'elf fosc.
- Molt bé. Martí, vull dir.. Mushu. T'adones mentre comences a baixar les escales que la torre és buida. No hi ha ningú i podeu baixar amb tota tranquil·litat.
- Trec el meu fuet de cadenes - va dir la Danae alertada per què no havia tret
encara cap arma.

Els aventurers van baixar lentament les escales de la torre. L'ambient els hi va semblar pesat i carregat de malastrugança. Quan van ser a baix només una porta de pesada fusta els separava del pati de l'interior de la fortificació. No era tancada i la van obrir. Al seu davant, sota la claror d'una lluna plena van descobrir llums a l'interior de les dues construccions que hi havia prop de la muralla nord. Sigui qui sigui qui hagués estaven desperts. Van travessar el pati amb sigil, amb el nan al capdavant de la formació. Van travar les dues portes de les petites cases des de fora per després dirigir-se a la torre est. La que teòricament albergava l'habitació del malvat mag Freifur el roba-medallons màgics.
La porta estava tancada. Mushu va treure el rossinyol i va aconseguir obrir-la amb certes dificultats. Van decidir que només dos d'ells pujarien a la cambra del mag mentre els altres dos vigilarien el pati interior. Els escollits foren Mc Farland i Mutaito, el guerrer i el màgic. Danae i Mushu es quedarien a baix per si hi havia qualsevol contratemps.

10

Mc Farland va passar al davant mentre pujava per l'escala. Mutaito el seguia a no més de tres o quatre passes. La segona torre semblava menys humida i freda. Potser per això el mag hi hauria establert el seu domicili.
Quan van ser a dalt, una segona porta tancada es va interposar en el seu camí. Es preguntaren què fer. El lladregot era a baix, amb la Danae i no podien cridar-lo des de la part alta. Van xiuxiuejar tan en silenci com van poder. Aleshores van decidir provar sort ells mateixos amb el rossinyol. Mc Farland disposava d'un rossinyol propi i el mag inicià un encanteri sobre el primer per tal de millorar el seu intent d'obrir la porta. Va tenir èxit.
La porta es va obrir amb certa remor de grinyol. Al seu davant, en silenci, es quedaren observant l'habitació d'un mag de nivell set o vuit. El silenci fou sepulcral. Van avançar en silenci i van descobrir que el mag no es trobava a la seva cambra. Si no hi era, on era? Hi havia dos petits cofres al costat del llit. Van aprofitar l'encanteri que Mc Farland tenia amb el rossinyol per provar d'obrir-los.

A baix tot semblava tranquil a pesar d'un lleuger xivarri que se sentia de l'interior de les casetes. Van adonar-se que la majoria o tota la tropa del mag restava a l'interior de les dues construccions que hi havia al pati. Estarien sopant o afartant-se de cervesa. De tan en tan es sentien crits i rialles que provenien de l'interior d'aquestes. Aleshores van sentir algú tractant de destravar una de les dues portes bloquejades. Això alertaria a la resta. Mushu, que tenia preparada la seva ballesta de combat va apuntar a la porta, disposat a disparar al primer que se li acudís sortir. Danae va preparar alhora el seu arc i va tibar una fletxa a la corda. El temps se'ls hi acabava.

11

Mentrestant, a dalt, el nan havia aconseguit obrir els dos cofres. Mutaito s'havia quedat observant la llibreria i n'havia extret un llibre d'encanteris que havia començat a fullejar. A l'interior del primer dels cofres, el nan hi va trobar una petita bossa de cuir amb prou herbes medicinals per a un mes i unes quantes monedes de plata. A dins el segon finalment, va trobar el preuat medalló. Era d'or i mithril, amb l'insignia d'un llop amb la boca oberta de forma que quedava visible la gola. Exactament com Godan els hi havia descrit. Mc Farland es va posar el medalló les monedes i la petita bosseta de cuir a la motxilla. El mag va amagar-se el llibre sota la toga per tal d'aprendre els encanteris que en ell hi havia escrits en un moment més propici.
- Anem. Ja ho tinc - va dir Mc Farland al seu company.
Tots dos van baixar cuita-corrents les escales. Quan van ser a baix van descobrir que la missió d'infiltració se'n havia anat en orris i es van trobar als seus dos companys a punt per disparar les seves armes. Els soldats atrapats estaven tirant a terra la porta d'una de les dues petites construccions a cop de destral.
- Ho heu trobat? - Va interrogar la Danae.
- Si, ho tenim. - Va contestar Mc Farland. Fotem el camp d'aquí.
- Vinga, vinga! Ràpid. - va incidir en Mushu mentre es posava en marxa d'un bot.
Aleshores van creuar el patí en direcció a la primera torre. Una de les portes es va esbotzar i de l'interior de la casa en va sortir un grup d'homes armats amb destrals i espases. Eren sis o set. Semblava que no s'haguessin adonat de la seva presència fins que algú va parlar.
- Son allà! - va dir algú senyalant a peus de la primera torre.
- Intrusos! Alarma! - va cridar algú altre mentre es dirigia a la segona de les construccions per tal de destravar la porta.
- Mestreosak Esutidor! Va dir el mag amb els palmells de les mans apuntant en direcció als homes. Un núvol atordidor.
Tres dels homes van caure fulminats per l'encanteri d'en Mutaito. Dos més s'acostaven cap a ells i un tercer s'havia quedat obrint la segona de les portes. El grup va començar a pujar cames ajudeu-me les escales de la torre i van travar la trapa de sortida. Es van deixar caure per la corda i es van posar a cobert al bosc.