La medalla de Maria

Un relat de: prudenci

Medalla Voldria ser
Penjada al coll de Maria,
En la cara vista el dia,
Que la nit en la creu té.

Com la lluna ponderosa
Tanmateix flotant i lleu,
Voldria que nit i creu
Foren d´una Verge Negre
Dolor que al seu cor li entrega
Pecador cor com el meu
En tant dolç lloc floriria
Com llum de nit que es fa dia
Posant sa Rosa en ma Creu.

Més la cara , en el seu dia,
Forra per vos oh Maria!
Mon amor sincer i fidel
Que jo us oferiria
Com bresca i mel en el dia
En que us troves en el cel.
Tal i com vull oferir-vos
Aquests versos que he de dir-vos
Des d´un pobre cor de gel.

De vostre coll jo voldria
Ser medalla que hi penjeu
Com penjada está la lluna
En la nit com una engruna
De la llum que infanteu:

0Sol diví des de l´aurora
fins l´ocàs com a penyora
de la Glòria que ens guardeu.
Ell du llum paraula i vida
Al pecador que us crida :
Mare nostra , no ens deixeu ¡

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: