La màquina d'escriure he estat bevent, no pas jo: (VIII) 'Ben retratats'

Un relat de: Cirerot

Plou, mentides a part. Corro per trobar una sortida i esclato de riure, a mi també em fallen les cames. Massa tard per fugir de ningú. Volen un cel-blau-cel i un univers que talli la respiració. Els pantalons als turmells i la cara ben neta, tot s'hi val per sentir piular els ocells. Si no hi ha gresca es mosseguen les ungles, sospiren inquiets dins la pròpia pell. Temen que la veritat sublimada es despengi del sostre. L'abecedari sencer pren vida quan callen les boques; llavors la manca d'ideals coherents deixa de ser un entrebanc i això és perillós: 'Lluííííssss...'

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer