La màquina d'escriure ha estat bevent, no pas jo: (XI) 'Statesboro blues'

un blues estripat fa cruixir els taulons del terra brut: rotació sota l'agulla, frenesí vibrant de fusta vella i una veu com de vellut. el sostre de color terrós m'observa i deixa caure pensaments a dojo. Materials Pesants per l'Ànima. els sorolls del diluvi venen a morir sobre el coixí, tornen a néixer en forma de records senils i s'evaporen. la tarda avança i tu no hi ets. una premsa hidràulica té febre. el gat es llepa les ungles.

continua plovent.