La màquina d'escriure ha estat bevent, no pas jo: (IX) 'T'estimo les cuixes'

Dunes de pell bruna, deixa't erosionar pel meu alè febril. Les puntes dels dits s'arrosseguen lascives. La llengua també. Se t'obren els llavis, m'aferro a la carn de corbes sublims. Arqueja l'esquena i queda't penjada, ballarem amb la pelvis sense moure'ns de lloc. T'estimo les cuixes, respiro plaer i sento que em perdo. Erupcions orbitals indecents... la mar de simfònic, no trobes?. La cançó de cloenda de la festa major: 'Amor encès a mitjans d'istiu'. Crema-crema-crema...