La lluna i el seu joc.

La lluna, el nuvol que fa servir d'escut, molt be!! Gran homenatge a aquest univers que ens envolta d'estels i planetes, molts cops refugi del que pensem, amb la mirada perduda al cel, observant l'infinit que ens envolta.

Jo sempre vaig fora de lloc i despistat, però així i tot m'agrada que em parlin de la lluna, és un element preciós que moltes vegades ni ens el mirem... i tu me'l recordes exacte...

Ei! La teva setmana del Coment! (bé... de fet, ja fa uns dies que ho és...) i jo encara no t'he fet cap comentari durant aquesta setmaneta!! uooo!!! Em sap greu! Però és que ha sigut una setmana força moguda... Buffff! No he tingut temps per a res! He estat molt absent per aquestes pàgines de RC! jejeje

Bé, a part de tot aquest rotllo (o tmb petita introducció...), anem a fer el que es sol fer en els comentaris, no? O sigui: Comentar! (ostres... estic una mica "sparki", ho sento... però és que avui sols he dormit 4 horetes... i estic força petada...)

Doncs això: La Lluna, aquell astre que ens fa somiar, ens fa sentir, pensar, dubtar, qüestionar-nos tantes coses, reflexionar...(ostres... tot això?) jajaja! Viatgen de planeta en planeta, passant per Mart, deixant alguns enrere, alguns per descobrir... Somiant de núvol en núvol.... Original! Ha semblat com il·lusions descrites a través d'un somni enmig de l'espai!

Apa! Doncs aquí et deixo el meu 1er comentari d'aquesta setmaneta... a veure si aquests dies te'n faig uns quants més!! jejeje

Ciao! Que vagi bé!!!
Gemm@

etern motiu i referent de la poesia que per a tu és "el sentit de la teva galàxia" i "un escut de combat". Belles imatges per a un astre que ens il·lumina la nit i a algú, com tu, t'obre la imaginació.

Una abraçada

que el fa servir d'escut en el combat"... guapoooo!!!!
i la lluna juga, apareix i s'amaga... brilla presumida i poruga rere una excusa es tapa... t'il·lumina i de vegades et deixa plantada en la foscúria per a què usis la teva llum pròpia i decideixis cap on caminar... rodona exultant, tallada minvant, depressiva i explosiva... com sol ser... la vida!
segueix jugant amb els mots i pareix poemes que porten el teu segell...
ptons... ens veiem...