la lluna em mira

Un relat de: universbrillant
La lluna reposa sobre el cel
i sembla que em mira
com ho fas tu
fíxament
I de fet, m'agrada.
Segon a segon
els minuts passen
i tot segueix igual:
les estrelles
la foscor de la nit
la lluna plena...
No voldria dormir
aquí estic perfecta
però tan sols
perque la lluna em mira
com ho faries tu.

Comentaris

  • Els ulls de la lluna...[Ofensiu]
    Capità Borratxo | 03-08-2013 | Valoració: 10

    ... segur que són ben macos! I que segueixin mirant-te per inspirar-te!
    Enhorabona pel poema!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: