La llista de Spotify

A la teua mort, vaig esbrinar el que la teua indiferència significava. De què tenies por? Suposo que temies mostrar-te tal com eres i amagaves la teua sensibilitat entre notes que no m’ensenyaves.

Et volia dedicar un llibre que havia escrit, però no volies que em mostrés fràgil. Em digueres que necessitaves una mare sencera. Com podia fer-me la forta si mai ho havia sigut?

Escrivies partitures tancat a la teua habitació la major part del dia i no me les deixaves escoltar. Respectava la teua intimitat malgrat no m’agradés que no em tinguessis en compte en la teua vida.

No ho pots saber, però fou el teu pare el que em va impulsar a tirar endavant en l’embaràs. Fou ell amb companyia de la seua família qui em van ajudar abans de desaparèixer. No t’ho he contat mai, però ho van fer sense deixar ni rastre. I jo vaig acabar fosca i, a les palpentes, buscava una vida promesa que no es duria a terme.

Tanco la porta de la teua habitació, perquè em sento buida i, amb el pom a la mà, crec veure un om sec quan tombo la mirada cap a l’exterior. No hi haurà milacre que et revisqui i tinc els ulls buits de primaveres. Com vas poder amargar-m’ho? Musicaves els meus poemes i havies creat una llista de Spotify amb el títol de cadascun. Tenies alguns seguidors que t’havien enviat uns quants comentaris favorables.
Tots ho eren menys un. El penúltim t’obligava a repetir la llista, a millorar-la. Semblava ser un crític molt exigent i potser va saber arribar a tu. Et reptava a cada lletra. Com he pogut comprovar a través del teu telèfon, quedares amb aquest desconegut...

No vull ser un entrebanc en la investigació i he decidit col·laborar en tot, però la teua pèrdua em paralitza. He pensat en reescriure els poemes, un a un i, vers a vers, reviure’t, tot i que el dolor se’m fa insuportable.

He pensat que potser el teu assassí havia captat la teua sensibilitat, potser sentia odi envers la teua manera de sentir, la teua llibertat d’expressió. I ara tinc por que trobi el meu llibre de poemes, aquests que et vaig dedicar quan et convertires en motor de la meua inspiració, fill. Podria convertir-me en un blanc perfecte.

Truquen a la porta i observo per l’espiell com ha arribat la policia amb aquest uniforme que sembla nou i em dona l’esperança de què no està tot perdut, de què l’art ens pot canviar, de què el teu crim es pot resoldre. Temps al temps.