La llibreta i l'estat de dret

El sol matiner es filtrava per la finestra. L'habitació perfumava sensualitat jove per arreu. Una processó de ninots i "peluixos" de tota mena la flanquejaven damunt el cim d'un armari lacat, als prestatges, a l'escriptori... L'Olor de l'habitació era suau, exòtica i jove; era extremadament neta, impol·luta. Tot estava a lloc.

La Sònia s'aixecà tard, com era costum en moltes llars el diumenge. Després del tràmit al lavabo i de rentar-se les dents, tornà a l'habitació, on encara dormia en Ricard, el seu xicot. Obrí el portàtil, i es deixà caure sense pressa damunt la cadira de l'escriptori, creuant les cames. Sense rumb fix la mirada li restà perduda damunt les puntes dels bolígrafs de colors dins la llauna de cola aprofitada per a aquests fins, trobava a faltar la seva llibreta desapareguda.
La noia, encengué un cigarret a mig acabar al cendrer. Entrà la contrasenya a l'ordinador vell, que encara "pensava". Inundà els pulmons i expirà. L'habitació s'omplí d'aquell característic olor. Feu una segona calada, i s'allunyà descalça cap a la cuina per fer temps.
Encengué els fogons de la cuina, i un cop extret de la nevera, volcà la resta del bric de llet al cassó i preparà dos cafès solubles amb llet; l'un amb sacarina, l'altre amb una cullerada de sucre. Tornà a l'habitació i s'acomodà de nou davant la pantalla. On desà les dues tasses. Tornà a cremar la punta del cigarret, que s'havia acabat.
Internet no funcionava correctament feia temps, un hacker li havia entrat als arxius i prou feina havia tingut de foragitar-lo amb l'ajuda d'en Ricard. La noia, provà d'iniciar de nou el "router", el qual no marcava connexió. Ho provà dues vegades, però res. Finalment va provar la línia del telèfon; tampoc donava línia. Es va aixecar. Una mica molesta, Va agafar el telèfon mòbil de la seva bossa de ma disposada a dir-ne quatre de fresques a la Timofónica, però el seu telèfon mòbil no tenia cobertura. - Com és possible? - interrogà en veu alta un moment, la justa per desvetllar en Ricard, que es remogué al llit.
-Com és possible el què? - Murmurà en Ricard que ja havia olorat el cafè i l'havia escoltat queixar-se -.
-Ara no em va el mòbil. - digué la Sonia - Deixa'm el teu per...
El que passà aleshores fou una mica més confús. Sense temps ni tan sols a deixar anar el telèfon de les mans; un esclat estrany omplí de vidres l'habitació; que s'escamparen per arreu. El dormitori quedà a les fosques un instant quan una figura negra s'esmunyí d'un bot forçat a l'interior, obturant al complet la llum del matí i rebentant el vidre. Un cop sec com el d'una explosió esbotzà quelcom llunyà; a l'entrada del pis. En Ricard, s'havia esmunyit instintivament sota la flassada, que estava ara coberta dels bocins de vidre de la finestra. La Sonia seguia asseguda a la cadira, davant l'ordinador coberta instintivament amb els braços; això sí, amb el mòbil ben aferrat amb ambdues mans. Havia acabat de xisclar d'horror. Un só tallat d'emissora es començà a sentir més intensament quan d'una puntada de peu, la porta del dormitori s'estampà contra la paret i un seguit de figures els cegaren amb llanternes gens alleujadores, ben bé com si es tractessin de cérvols creuant la carretera.
-Per l'autoritat i en nom de la policia; Sonia Torquemada, queda vostè arrestada per apologia al terrorisme, terrorisme literari, i amenaces variades. És a dir... per pensar massa; te vostè dret a restar en silenci, te vostè dret a pim, a pam i a pum...
Tot quedà en silenci uns instants. La Sònia es mirà bocabadada en Ricard, que finalment va treure el cap per damunt de la flassada
-Què has fet? - va interrogar en Ricard, bocabadat i incrèdul.
-Carat! - va dir ella de sobte - Res que jo sàpiga... no entenc res.
L'enemic de les finestres tingué el seu moment de glòria aleshores;
-Carai, per no haver fet res.. Bona feina amb la llibreta..
Unes rialles confiades secundaren a aquell treballador de l'estat de dret. El qual apuntava amb un fusell en Ricard d'ençà que havia entrat. Un segon treballador, dels que van entrar a sac per la porta va mostrar la llibreta d'apunts de la Sonia, la mateixa llibreta que dies enrere havia perdut; la mateixa llibreta on hi apuntava de tot, la mateixa llibreta que la portaria a restar tancada quatre mesos a Madrid. Estat de dret, estat lliure, estat respectuós amb les opinions. A Madrid, tancada, sabíem, que tindria molt de temps per escriure quin era l'estat de dret preferible per tothom. Tothom qui pensés més enllà era terrorista de ple dret. No som res, però ells tampoc.