La llar

per a rebre comentaris correctament.

La llar com un niu, on néixer, créixer, ser atès, rebre aliment, atencions, consol i escalfor...
i la llar com una caldera, on es couen, a foc lent, presents i futurs atiats per personalitats concretes i circumstàncies diverses:
malgrat la brevetat del poema, s'intueix una doble possibilitat, una disjuntiva interessant.

Respectant aquesta brevetat de què fas gala, no m'estenc més per escrit, però resto pensant...

T'envio una abraçada des de la meva llar,
Unaquimera

Cert... la llar és un niu curull d'emocions, però aquest niu seria buit d'aliment si la parella no el nodrís de vivències exteriors...

Un poema molt bonic, joanalvol!

Una abraçada afectuosa,

Pilar

per això cal sortir del niu per trobar l'equilibri entre els extrems, dubtes certeses, defectes virtuts.
I portar-ho amb harmonia
Avant

És magnífic poder coure poc a poc, a lo llarg del temps i amb amor aquets dubtes i certeses, aquets defectes i virtuts i trobar el punt just de sal per equilibrar el niu.

Espero que hagis passat un bon estiu.
Una forta abraçada per tu i la Teresa

és l'espai on descansa la intimitat de la parella, amb tots els seus defectes i virtuds

i tens raó no faig més que llençar fantasmes al vent perquè en veritat no sóc capaç de treure'm les màscares, em sento massa vulnerable...

salutacions cordials
joan