Somriure falç

Si tan sols poguessis arribar a imaginar-te
a fer-te una petita idea, del que sento
aquesta ràbia que em recorre tot el cos
quan m'ensenyes aquest somriure falç...

Quan ens trobem, em somrius,
em saludes,
però els teus ulls,
no saben mentir...a mi no m'enganyes.
Ja se que m'odies, és senzill.
Et rebenta que les coses,
per una vegada
em surtin bé.

No puc entendre,
que només somriguis de veritat,
quan una puta llàgrima
em regalima per tota la cara,
una llàgrima,
sincera...
Com pots alegrar-te
de les desgracies dels altres.

T'haig de felicitar,
has aconseguit
el que no havia pogut fer ningú.
Has despertat en la meva persona...
ODI

Però tranquil,
Que el temps oblida...
Jo NO.