Quan tu vas arribar

Un relat de: Nostalgia

Quan tu vas arribar a la meva vida,
la meva sort, també ho va fer.

Desde llavors, cada nit,
et somio, et visc
t'estimo,
Llavors desperto...
I ho segueixo fent.

Ets més del que mai havia somiat,
si marxesis, em tornaria boig.
Quan no hi ets, em consolo,
imaginan-te al meu costat.

Tu sempre em fas veure,
el millor que hi ha en mi.

M'encanta abraçar-te,
i sentir,
com els nostres cors,
bateguen al mateix ritme,
com un de sol.

Quan m'abraces,
m'acaricies,
m'acarones,
jo volo....

I sé que junts,
podem volar fins al cel,
i contemplar plegats les estrelles...
Per sempre...

Sempre sóc amb tu,
siguis on siguis,
escolta el teu cor,
i sabràs que sóc aquí, al teu costat.
I que t'estimo,
i que sempre t'estimaré...
A més...la lluna sap,
que m'importes només tu.

Comentaris

  • Quan...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 16-07-2006 | Valoració: 10

    s'estima passen aquestes coses tan boniques que tu has descrit. L'amor ens posa ales al cor:

    "Quan m'abraces,
    m'acaricies,
    m'acarones,
    jo volo..."

    Molt bonic, de debò. 1abraçada. ESPIRAL.

l´Autor

Foto de perfil de Nostalgia

Nostalgia

29 Relats

94 Comentaris

35497 Lectures

Valoració de l'autor: 9.43

Biografia:
Nascut un 7 de Setembre de 1988. Sóc un noi senzill, enamorat, i amb ganes de viure. M'encanta escriure poesies, estic molt content de poder-les compartir amb tots vosaltres i també llegir-ne de vostres, que la veritat, n'hi ha de molt bones.

Una abraçada a tothom.

Nostàlgia.


Per a qualsevol cosa:
Nostalgia_1988@hotmail.com