La imperfecció més perfecte

Un relat de: Lisistrata

De cop i volta, estirada al llit sense fer res de profit vaig pensar en els seus ulls clars, molt clars, blaus tan freds i tan càlids a l'hora; Els seus ulls em van portar a pensar en el seu nas, gros i aguilenc i això em va dur als seus llavis, carnosos i grossos, més propis d'una dona que no pas d'un home en aquella zona em vaig detenir més que amb les altres dues anteriors, la seva boca m'havia fet somniar, m'havia fet veure les estrelles en molts moments i, per què no dir-ho, al principi, m'havia fet mal en moments de rudesa. Més tard, vaig detenir-me a pensar en les seves espatlles, fortes, protectores o almenys a mi m'ho semblaven i en la seva panxa la qual la cervesa i les llaminadures ja s'hi havia fet un lloc. I les seves cames, llargues i grans que aguantaven les espatlles, la panxa, la cervesa i les llaminadures de més.

- Que n'és d'imperfecte! - vaig pensar
- I com me l'estimo! - vaig cridar

Comentaris

  • Diuen [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 12-08-2009

    que l'amor és cec.Jo no ho crec.L'amor ens fa veure l'ésser estimat amb ulls savis que valoren el que s'ha de valorar i treuen importància al qu és superflu.
    Felicitats per aquest amor i pel relat
    Benvinguda a RC.
    Una abraçada.
    Nonna_Carme

  • L'amor és així[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 12-08-2009 | Valoració: 10

    Estimem la persona per sobre de la imperfecció i ens fa admirar aquelles faccions o particularitats del ser estimat afegint-lis bellesa. Molt ben retratat aquest moment en el que el pensament gaudeix del record.
    Benvinguda a RC, Lisistrata, i una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: