Res és com abans

Un relat de: Lisistrata

Ja no tens aquella mirada que semblava devorar-me cada cop que els teus ulls es detenien a observar-me.
Ja no recorres tot el meu cos amb els teus dits provocant-me aquell pessigolleig tan dolç.
Ja no busques excuses per veure'm a cada moment, ara en busques per allunyar-te de mi tant com et sigui possible.
Ja no m'expliques com t'ha anat el dia o què et passa pel cap cada vegada que et quedes absort.
Ja no vols sexe esbojarrat a qualsevol racó de la casa, ara ho fem perquè ‘'toca''.
Ja no brillen els teus ulls, ja no somrius, ja no em dius que m'estimes...
Ja no m'estimes?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer