la franja de ponent

ai sagala... la granera de l'Estat semporta le gent i la llengua, la vida i el riu. I naltres, esperant...

Sílvia, mentre hi hagin hagut gent com Jesús Moncada, la Franja serà lparlarà català, el riu s'anomerà Ebre i la gent com ell, com tu i com tant d'altres, tot i que patireu sempre tindreu un referent: el mateix Jesús Moncada.

Endavant, Sílvia
"Sirguem" junts, si cal, riu amunt.

Petons

és alguna cosa, la Franja de Ponent, Sílvia. Ets tu i altres que són com tu que no han claudicat de la seva catalanitat. I "el rio", és el riu i "los que molestaban", són els que sempre han estat, són i seran al lloc que els pertoca i, si de cas, "los que molestan" són ells.

El riu no s'ha endut res, repeteixo, mentre hi hagi gent com tu.

Petons

estàn les coses per la franja?.

Serà qüestió de fer rebrotar les arrels.

Un poema molt significatiu, clar i precís. Allò que vols dir queda perfectament reflexat.

Enhorabona.

la mequinensa del jesús moncada ara mateix és una mena d'atlantida llunyana... sembla que s'està perdent molt més que la llengua a la franja...

M'ha agradat aquest lament, potser hi manca alguna pregunta, sobre el com i el per què està passant tot això.