El manicomi de Valencia

Un relat de: joudl

Valencia tenia coses bones i coses dolentes, homes bons i homes dolents.
Dintre del grup dels homes dolents teniem als "desviats". Eren nois que eren diferents a nosaltres, caminaven arrossegant els peus, deien coses incoherents, tenien la mirada perduda..
Jo formava part d'una de les families més importants de Valencia, els Centelles, i amb nou anys ja era el cap de la banda dels nens del barri.
Erem al voltant de vint nens, tots entre el set i els onze anys i en aquells temps, la primera dècada del 1400, la nostra gran afició era llençar pedres als "desviats".
Recordo que sempre estàvem a l'aguait, quan surtia un de casa seva agafàvem quatre o cinc pedres de cop i fèiem punteria. A vegades aconseguiem fer sang i llavors ens pasàvem la tarda discutint qui havia estat el que havia encertat.
Fins que va arrivar un dia un gran home, el Pare Jofré i al 1409 va fundar la primera residència per a dements del món, més conegut com a manicomi.
Ara que tinc quaranta-tres anys sóc el metge principal d'aquest manicomi i tot i que encara no he trobat una cura per aquests homes continuo lluitant dia rere dia, perque sé que tenen molt per donar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer