El desig d'un nen cec

-Quina és la teva gran il.lusió?- Li va preguntar el rei del Comtat al primer nen cec que mai havia vist.
- La meva il.lusió es sentir al Sol a la cara quan desperto i descobrir el seu rostre.Rentar-me la cara i veure si l'aigua és tan blava com diuen els pescadors.
Aquestes son dues de les meves il.lusions, senyor. - Va respondre el nen.
-Aquesta és la teva il.lusió? - Va preguntar sorprès l'home ric. - Tampoc és que siguin coses increibles, vinga digue'm una altre cosa que et façi il.lusió que et sorprengui.El que vulguis; un castell, mines d'or, el millor exèrcit del món, imagina.
El nen es va quedar uns moments en silenci i va dibuixar un somriure fruit d'algún record inolvidable.
-M'agradaria tant haver conegut a la meva mare, les seves mans eren tot tendresa, segur que sempre estava somrient. També teniem una ovella amb la pell més suau de tot el comtat, estic convençut que quan l'acariciava, ella em somreia. I descobrir quina forma té el bosc, com són tots aquests arbres que fan tanta olor. Tot això m'agradaria senyor.
El rei va parar uns instants en silenci rumiant. Tot el que volia el nen no es podia aconseguir amb els seus diners ni amb el seu poder. Va pensar una pregunta que per força tenia que tenir una resposta material i va somriure.
-Si jo et digués que pots agafar una sola cosa del meu Comtat, que agafaries?
- Els seus ulls, senyor.