La felicitat del corrupte

Barcelona. Capvespre de divendres. Tanques el llum de l'oficina i sortiu al carrer. En Marc, el teu subordinat, abaixa la persiana i tanca l'oficina. Com havíeu quedat, li mostraràs el cotxe nou. De camí a l'aparcament, un quatre ferros nou però passat de moda oculta l'origen de les pampallugues taronges que fa el teu "carro" un cop emprat el comandament a distància.

- Deixa'l aquí. - Li dius a en Marc quan guaita interrogant el seu cotxe al costat del teu -. El vigilant hi és tot el cap de setmana, ja l'agafaràs dilluns. Si estem sencers després d'aquest cap de setmana clar..

- Això, això. - Diu ell, visiblement excitat per haver contat amb ell per anar a la festa -.



De línies esmolades i agressives, la bèstia color perla, t'afalaga la mirada quan és admirada pel teu company. El senyal de l'excel·lència alemanya última tecnologia, penses, no és a l'abast de qualsevol mortal. Ell admira el cotxe. I tu l'admiració que et desperta la seva admiració. Últimament, t'adones, que necessites d'aquests estímuls tan tirats, per mantenir-te viu, necessites "fardar".

Pugeu a bord i el motor arrenca amb un brunzit suau i harmònic. Música celestial; diu el teu subordinat, mentre revisa amb els cinc sentits tots els detalls de l'interior.

Quan sortiu no fas bajanades, aquí et coneixen i dilluns, al tornar a la teva oficina, et dirien de porc en amunt els veïns, doncs últimament tens tothom en contra. Els barcelonins, es molesten per res i menys, penses. Sobretot l'Antònia, la presidenta del bloc, al baix del qual hi tens encara la seu de la immobiliària. Ella fou la primera víctima del petit imperi especulatiu que t'havies muntat amb els teus tendres vint-i-cinc anyets.

Fas unes trucades pel mans lliures mentre us endinseu a la jungla d'asfalt. Agafeu l'autopista i li ensenyes quatre pijades més al bavós subordinat que tens, que només li falta fer-s'hi una palla.- I tira molt aquest carro? - Interroga, ignorant. Li diries moltes coses que et van dir al concessionari quan l'has anat a buscar aquella tarda, però no te'n recordes per la teva memòria i perquè vas torrat; així que prefereixes actuar en la teva línia. - Aquest quatre per quatre tira més que el pot "trucat" amb el que vas tu! Li dius, sabent que burxes. Ell s'adona que ha traspassat la línia del que s'està convertint en el seu ídol. El mires un instant i proves d'oblidar-lo rere les teves ulleres grogues "xic". La teva mirada, la notes; buida; afamada d'alguna cosa que no arribes a entendre fa mesos, no hi ha prou tones d'asfalt i motor que et desinhibeixin la ràbia que portes dins.



Sortiu de Barcelona i agafeu l'autopista. Aquesta és a vessar de cotxes que avancen més o menys amb normalitat en direcció Girona. Decideixes no passar-te, no vols fer saltar els radars, que ja tens memoritzats. A cent seixanta està prou bé. No et passaràs de rosca avui doncs no és qüestió que et pillin i haver de trucar en Baltasar, el cap dels mossos amb qui tens relació; a més, sempre et demana el canvi de les multes que et treu i ja n'hi deus unes quantes.

Tot xerrant poc per la conversa que dones, passeu Badalona; Vilassar, Mataró i Llavaneres. Arribeu al peatge d'Arenys i en Marc vol pagar. No el deixes. Més faltaria que pagués ell amb els quatre duros que li pagues a final de mes. Que tu també ho veus això coi! N'ets conscient que és un mort de gana.

Quasi sense adonar-vos-en ja sou a Canet, on tens el xalet. Però et passes de llarg la sortida. En Marc se n'adona i t'ho comenta. - No passa res- li dius, he comprat una casa de poble a Sant Iscle li refregues pels morros. La seva cara no pot amagar la sorpresa i obre els ulls com plats. Ja li vas dir la setmana passada i ara aquest desgraciat "fliparà" de la casa de poble que t'has comprat. Quin infeliç!

Somrius tot i que saps que no és per alegria, ni les entranyes del teu subordinat escampades pel xalet d'aquí unes hores quan s'acabi la festa t'ompliran. Aquest serà la teva cinquena víctima. Fa tant temps que ets corrupte i degenerat, que l'únic que t'omple és pensar, que quan a la fi, et tanquin a la trena per especulador o assassí, refaràs la teva fortuna fent d'escriptor. Qui més que tu pot saber, què no és la felicitat?