La fe i la ciència

Cada vegada més sembla que la gent del món actual admira tant els avenços de la ciència i de la tècnica que pensa que la hipótesi de l´existència de Déu no fa falta i és inútil.
Bromejant, es pot dir -com algú ha dit- que des del día que aparegueren els insecticides, els pagesos mai més no han demanat al rector que els anés a aspergir les tomaqueres amb aigua beneïda per a treure´n la malura.

Cada vegada més, la ciència va penetrant en aquells dominis recòndits, desconeguts, on els primitius, o no tan primitius, hi posaven Déu.
Els teòlegs diuen que alguns humans tenen la sensació que cada vegada que la ciencia fa un pas endavant, Déu, en la societat, fa un pas endarrere.
Abans, en aquell temps, quan desconeixien les causes inmediates dels fenòmens naturals, com el llamps i els trons, tot era atribuït inmediatament a Déu o als esperits i era necessari aplacar-los amb ritus i ceremònies.

Els teòlegs actuals ens fan notar que la ciència és bona per anar-nos barrant tots aquells camins que ens portarien als ídols.
La ciencia ajuda a que la religiositat sigui més pura.



Mn. Pere Campàs