La família, a vegades...

A vegades, un pot haver cercat sol el que no sabia trobar amb els altres. A vegades, cercar la veritat lluny dels avis, dels pares, dels germans i els amics; és l'única opció per retrobar el camí que considerem correcte; volem aprofitar el temps, i a vegades, no sabem triar el millor camí.
A vegades, veiem com sense avisar, la vida ens priva dels nostres guies, dels nostres més propers, que, sense voler-ho; ens abandonen deixant-nos orfes de respostes que massa vegades, no ens ha donat temps a compartir ni plantejar.

És el temps, massa vegades, que no ens ha donat marge de maniobra per consultar tot allò que ens oprimia i ens feria; és el maleït temps i el "ja ho faré demà", el que ens fa passar pàgina amb la intenció de retrobar-la més tard, doncs no volem que els nostres ens vegin soterrats, trepitjats, enfonsats; cohibits i sols, caminant pel mateix món que tots hem pogut compartir. Massa vegades passa, que hem de desfer el camí iniciat, per retrobar el que més ens importa.

A vegades, ens abandona la confiança en nosaltres mateixos. A vegades, ens atrapa el desànim quan el temps engoleix els anys, per mitjà del temps invisible; forçant-nos a actuar sols i desvalguts, del suport de les nostres famílies, als que poc a poc, abandonem per cercar, per provar de trobar, allò que no hem aconseguit a hores d'ara. Això passa, massa vegades.
Ens envaeix el desànim quan comencem a saber, quan sabem, que l'única veritat és la del temps passar. I massa vegades, ens fa por admetre, que ja mai tornarem a escoltar la seva veu, a no poder discutir acaloradament amb ells, de no poder dir més vegades que a una pedra que guarda gravat el seu nom, "t'estimo"; d'intercanviar opinions i conviure, de parlar, de passejar, de conviure amb tots. Ja ho sabeu, però això passa, massa vegades.
A tots els que m'heu i he abandonat sense voler, doncs massa vegades, us trobo a faltar. Massa vegades he plorat sol cercant el perquè de tot plegat, perquè massa vegades us he volgut abraçar, com no vaig poder fer abans. A vegades em trobo sol. I molt. Massa vegades.
I a vegades, un ha d'haver provat tota mena de feridures per descobrir, també sol, que a vegades s'ha d'aprofitar, s'ha d'anar per feina i viure el moment, donar gràcies i abraçar els que més estimes. Carpe diem a partir d'ara.