La dona que va cuinar brossa per dinar

Un relat de: Unicorn Gris

Aquesta història no ha passat mai en la realitat (evidentment), però ilustra un consell moral ben cert.

Hi havia una vegada una dona que vivia en una cabanya, amb el seu home i un fill. Com és propi de tradicions patriarcals de poble (feministes, podeu criticar), la dona sempre era ella la que cuinava el menjar, sense excepció.

Era una cuinera meravellosa, comparable a l'Isma i a l'Arguiñano (perquè ens entenguem: que era una vertadera mestra de la cuina, com cap altra). I sempre cuinava molt bé.

I tant el seu fill com el seu home, com que ella ja cuinava molt bé, trobaven que no feia falta felicitar-la ni dir-la res. De forma que la dona es quedava sempre sense ni felicitacions, ni comentaris, ni res de res. Ni un mot sobre cada dinar en que la pobre dona s'hi matava per a acontentar-los.

I a vegades es cansava. "Si cuinés malament, com a mínim em dirien algun comentari negatiu, que, fet i fet, no m'aniria pas malament, trencar el silenci!".

I al final, cansada per uns elogis que no rebia ("¿perquè cuino bé, si ho faig per dues estàtues mudes?"), va decidir fer un canvi de gir, i cuinar brossa, fems i excrements per dinar. Sí, tal com ho sentiu. Aquell dia, la seva cuina, ja no era meravellosa. Era un dinar del més curiós, per dir-ho suau.

Total, que com cada dia a la mateixa hora, agafa i els serveix el menjar (si és que en aquella ocasió se'n podia dir, d'allò, de menjar, que no ho hauria volgut ni el porc més famèlic). Naturalment, els queixosos de son home i de son fill, de seguida protestaren: "Però mare! ¿Tu creus que això és un dinar?".

- I jo què sé si això és menjar! - va dir ella, sense amagar del tot un matís irònic en el seu to de veu; - com que mai dèieu res del que jo us preparo, mai tenia ni idea de si el que us estava servint, en realitat, no eren pas fems...

-----------------------------------------------------------------

Aquest relat és una adaptació d'un conte explicat a "Com guanyar amics", de Dale Carnegie (en castellà en l'original).

La moralia d'aquest conte és senzilla: aquesta dona sentia el que tothom, sempre nota de tant en tant: necessitat d'elogis. Per això, com que sent que no rep cap elogi per la seva feina per part de l'home i del fill, de seguida va i fa la trapelleria de servir brossa per menjar, a veure si, així, rep algun comentari que trenqui el silenci, encara que sigui per dir-li que "ha cuinat" malament.

En definitiva, que heu d'elogiar de tant en tant el que les persones fan per vosaltres, si no voleu que us puguin acabar servint brossa, o fent algun inconvenient (i no ho dic tant en broma). Doncs la gent no només viu perquè se li corregeixin defectes, sinó també per a que se li premiïn pel que li fan (el silenci no sempre és tant premi com pensaven el pare i fill apàtics de la història).

Visita La Stoa: www.lastoa.com // lastoa.guebs.net

Comentaris

  • Cridar l´atenció en negatiu[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 22-06-2008 | Valoració: 10

    Hola cromelnordic! Malgrat el meu relat tan negatiu (i que aprofito per agrair-te el teu comentari) jo crec que la protagonista del teu relat sembla una mica parenta de la meva perquè està cridant l´atenció d´aquells que l´envolten encara que sigui en negatiu. Sembla ser que en aquesta societat si protestes, et rebel.les, etc... la gent està més per a tu. Si més no perquè callis, no ho sé.
    Amb un toc d´humor d´aquells que tant m´agraden t´he de dir que he passat una estoneta molt distreta.
    Ah! el relat amb una teràpia més positiva ja te´l tinc a punt. Fa uns quants mesos un psiquiatre li va recomanar una teràpia molt concreta a la seva pacient. Si tens curiositat per conèixer-la et recomano "Quina teràpia!"
    Encantada de trobar-te.
    Mercè

  • És bo el relat, oi?[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 02-06-2006

    A que està bé el relat de la brossa, eh? En Carnegie té tocs genials...

    Admeto els teus matissos que em fas sobre el conte. Els tindré presents en altres ocasions.

    Per cert, penso escriure pròximament un article on expliqui "amb tots els ets i uts", el perquè del meu nick "Crom el nòrdic". Ets l'enèsim que m'ho pregunta, i més em valdria escriure'n un article que no pas, cada cop, fer la una mica llarga explicació sobre el nom.

    Salutacions! Visca Relats en català!

    PD: Ah, i has donat una ullada al meu conte "Osset de Peluix"?

  • D'acord amb tu![Ofensiu]
    Unaquimera | 25-05-2006


    No! El silenci no és cap premi, si no és compartit com un goig tranquil.
    I de vegades s'aprèn més quan et comenten els encerts que quan t'assenyalen els defectes, ja que: si ets obtús, tant fa que t'indiquin una cosa que una altra, no aprendràs res de res per aquest camí; però si ets intel·ligent o al menys un xic espavilat, veuràs que és el que agrada als altres i si vols rebre més comentaris positius, potser insistiràs en aquells aspectes que t'han destacat...

    Es nota la teva afició filosòfica...

    Prediquem amb l'exemple: del teu relat, m'ha agradat la prosa clara, gens complicada, amb un argument ben tramat, assequible a una primera lectura entenedora que permet gaudir de les paraules ben posades.
    El ritme narratiu, àgil, sense entrebancs. Potser manca algun detall descriptiu, però això es pot deure a un estil personal triat conscientment.

    A mi m'ha agradat, així que tornaré a passar per aquí per llegir-te una mica més.
    Ara t'envio una abraçada i fins la propera,

    Una quimera

    Permete'm la curiositat: per què cromelnordic? D'on ve?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unicorn Gris

Unicorn Gris

142 Relats

323 Comentaris

143617 Lectures

Valoració de l'autor: 8.71

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Gris. Abans participava en aquesta web amb un altre seudònim.

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món roler i el foment de la individualitat acceptable, entre d'altres.

Podeu llegir relats meus també a: http://relatsencatala.cat/autor/cromelnordic/45406

El meu nom de Facebook és "Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és "El Dorat" .

El meu email és webmestre2(arroba)gmail.com .

La meva web de refranys és http://ca.lletra-perenne.wikia.com/wiki/Lletra_perenne_Wiki

Que vagi bé!!!