La dona del camp

La dona del camp




Quatre geranis i un roser,
un test de clavellines,
un clap de petúnies,
i l’ombra de la mimosa i el lilà.

Les teves mans cansades
de tot el dia al camp
busquen temps per cuidar,
amoroses, les plantes
del teu petit jardí,
envoltat de filat,
i així ni las gallines
ni els pollets
Trencaran aquests colors.

Després de les vaques i del xai,
dels porcs i dels conills,
i d’haver vist sortir i pondre el Sol,
amb el cos cansat de cada dia
t’espera la roba, els fogons
i unes boques a la taula.

Entrada la nit acabes, dona,
el dia a dia esgotador
que et va prenent la vida,
i et sens alegre i et creus feliç,
i no esperes cap regal,
però sí una veu d’ànim,
una abraçada o un petó,
no d’amor, sinó d’agraïment,
que serien el sucre pel cafè
amarg de les cinc del matí,
del matí, del matí...