la desertora del guix

Un relat de: gaia1

Senyoria,

La sotasignant, Maria Peralta i Fresno, acusada d'haver tacat amb tinta les bates dels seus trenta alumnes, es dirigeix a V.I. per tal que tingui a bé d'escoltar les raons que la van portar a cometre tan reprovable acte i serveixin, si així ho considera oportú, d'atenuant a l'hora de dictar sentència.

Veurà, senyoria,
Fa vint anys que em dedico a l'ensenyament i em semblava que hi tenia força traça, però darrerament cada classe em trobo sola batallant en contra de la insubmissió dels alumnes.
En una d'aquestes batalles, uns alumnes anònims van posar tinta vermella a la meva cadira per tal que se'm taqués la bata. Vaig intentar raonar amb ells dient-los que jo no era l'enemic, només el representant de la disciplina acadèmica necessària per a que ells poguessin avançar en el camí de la cultura. No en van voler saber res. I els autors van quedar impunes i a l'anonimat.
El dia següent, sí amb premeditació i traïdoria, vaig vessar tinta a les trenta cadires dels meus alumnes i tots van sortir de classe amb la bata tacada.
No va passar ni un quart des que va acabar la classe i ja hi havia un allau de pares d'alumnes denunciant la meva incompetència i crueltat, primer a la directora, després, a inspecció i posteriorment per la via judicial.
L'endemà, a tota la premsa va aparèixer un titular semblant :"Els pares de trenta alumnes denuncien una professora per haver-los tacat la bata de tinta" Segur que la resposta de la majoria dels lectors degué ser: "s'ha tornat boja"
Seria fàcil dir-li que vaig perdre els nervis, que l'estrès em va fer actuar de manera poc professional, però la veritat és que no me'n penedeixo.
Veurà, un dels pitjors mals que patim a les aules és la indisciplina, però ningú no en parla. Entre nosaltres els professors, cal dissimular-ho, ja que hi ha la creença que qui no domina la classe és un mal professional. Cadascú pel seu costat prova de trobar un remei per al seu cas en concret. S'aplica en la majoria de les ocasions la disciplina militar que tan poc propicia el creixement dels alumnes. A casa, amb els amics, en les relacions socials, mai un professor admet que és víctima de falta de respecte per part dels alumnes; és absurd que un adult pateixi insubmissió per part de la població juvenil. Això sí, una conversa recurrent dels docents és la constant queixa del seu treball: quina mandra! Aquests alumnes cada cop saben menys!, cada vegada parlen més fort! A veure si ens jubilen d'una vegada!
L'única manera que es parli del tema és que algú faci una atzagaiada. Doncs, l'he feta; però tinguem la valentia de parlar del tema no de l'atzagaiada.
Li explico com ho veig jo. Aquests pares, que no han sabut inculcar als seus fills el respecte al professor, que els han pujat entre cotons i per tant no els han preparat per assumir l'esforç d'aprendre, m'han denunciat sense el menor diàleg, sense preguntar-se ni un minut ni com em sento ni per què ho he fet.
La direcció, que no ha estat capaç de trobar els mitjans perquè no quedés impune l'agressió dels alumnes cap a la meva persona, s'afanya a cursar la denúncia per tranquil·litzar a la societat.
La inspecció, que no té proves per escrit sobre la indisciplina, considera que aquest és un cas aïllat i mort el gos fora la ràbia.
Els mitjans de comunicació, ocupats en descobrir el morbo perquè les cotes d'audiència pugin, donaran la notícia però no entonaran "el mea culpa" per posar pals a les rodes al carro de l'educació i a la tasca dels professors.
En fi, em sembla que enlloc d'un plec de descàrrega he escrit una acusació a aquesta societat que no vol debatre un tema tan greu com és la indisciplina i violència juvenil.
Com pot veure la taca de tinta no és més que una manera de cridar l'atenció, un símptoma d'alguna malaltia que vivim a les aules i a la societat. Odio els meus alumnes? No. La feina d'ensenyar és un acte d'estimació, i a mi m'agrada ser un esglaó sense nom en l'escala que va del saber d'ahir a l'invent del demà. Els meus alumnes m'odien? Tampoc. S'han girat contra mi com a representant de l'ordre dels adults. Jo els he tacat a ells en un intent desesperat de demanar a pares i a la societat en general que intentem donar una resposta a aquestes tres preguntes:
Tenen els joves a la societat el lloc que els correspon o el valor de la joventut es preua massa?
No serà que s'ha deixat tota la responsabilitat d'integrar els nostres joves a la cultura i a la societat a les escoles i per això es reboten en contra d'ella?
Pot ser que en una societat del benestar tot s'aconsegueix amb massa facilitat i per tant és una agressió el que demana l'escola: esforç per aprendre?
No tinc res més per afegir, senyoria. Sí, sóc culpable d'haver tacat la bata dels meus alumnes i m'ofereixo a reparar la meva falta amb la condició que, no només la netegem, sinó que detectem les causes que l'han provocada per tal que incidents com aquests no es tornin a repetir.
Un cop escoltada la meva versió dels fets, procedeixi com li sembli més just.

Atentament.

Maria Peralta i Fresno

Comentaris

  • Hola; vols enviar-ho a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 21-09-2008 | Valoració: 10

    M'agraden les teves reflexiosn, i penso que també agradaran als lectors de tribuna@guimera.info

    El text en format word, com annex en un e.mail , i quan a la/les imatges a la teva alecció també com annex.

    Coneixes Guimerà ?

    has visitat la pàgina www.guimera.info ?

    T'esperem !!!!

    Antonio Mora Vergés
    tribuna@guimera.info

  • Benvolguda Maria Peralta,[Ofensiu]
    Guaxinim | 27-08-2006 | Valoració: 10

    He de dir que el teu relat m'ha fet reflexionar, com d'altres teus que havia llegit amb anterioritat. Pel que fa a la teva actitud envers els teus alumnes, ha estat de tipus imprudent i inadequada, al meu parer, ja que com a representant dels adults, i per tant model a seguir pels teus alumnes, crec que aquesta no és la millor forma de protesta contra aquesta, sí, mala passada que t'han fet els teus alumnes. Tampoc no els defenso: penso que la seva conducta és totalment irrespectuosa i fora de lloc. Si són petits (porten bates, en aquest cas no crec que et refereixis a alumnes de secundària), encara se'ls pot mig perdonar.

    Pel que fa a la relació i confiança entre professors, em sembla que és un aspecte que hauríeu de portar amb més seny. La millor manera d'educar, i d'aconseguir fer classes com déu mana, no l'aconseguireu sense un sòlid equip, ben compenetrat.

    D'altra banda, em sembla una acusació temerària i irreflexiva la denúncia que et fan tant mitjans de comunicació com pares. T'haurien d'haver escoltat: tu ho haguessis fet en el seu lloc, n'estic segura. Les persones, hauríem d'estar més sovint disposades a escoltar. Penso que és un tema que ens queda pendent. En aquesta societat, tothom va "a la seva bola", quan hauríem d'esforçar-nos a treballar col·lectivament.

    Encarant-me a les preguntes que deixes a l'aire, hàbilment, per tal de fer-nos pensar, et dic que la primera de les tres la transformaria en una afirmació: els joves tenen el lloc que els correspon, dins de la societat. Se'ls ha de preuar: són el futur. Són ells, qui construiran la societat del demà. Només cal donar-los-hi la suficient confiança, creure en ells com a motor d'una societat que han d'aconseguir millorar. Encara que a vegades els alumnes no agraeixin prou la tasca que vosaltres realitzeu per tal d'ajudar-los, heu de saber veure que ells encara no han après a valorar-la.

    A la segona pregunta, li respondria que cal endinsar els joves dins el món de l'educació. Cal motivar-los, mostrar-los-hi la importància que pot tenir aquesta per al progrés. Aquesta no és només feina dels professors i professores: la societat mateixa ha de creure en l'educació, i col·laborar-hi com puguin.

    Quant a la tercera, estic totalment d'acord que en aquest món les coses cada vegada s'aconsegueixen amb menys esforç, ja que és una cosa que avui en dia no es valora. En una societat com la nostra, com es pot educar uns alumnes per tal que s'esmercin en aconseguir captar tota la informació que els donen els professors, i fer-los-hi creure que és una informació que els servirà de cara al futur, quan els adults mateixos sovint sembla que estiguin orgullosos, fins i tot, de la seva ignorància?

    Moltes gràcies per fer-me reflexionar, professora, i ara que deus estar a punt d'acabar les teves vacances, crec que és el moment de desitjar-te que el proper curs no et trobis els ensurts amb els quals vas ensopegar el curs passat: confia en tu mateixa, i sobretot, demostra'ls-hi als teus alumnes que confies en ells. Una abraçada, i endavant!

  • Molt ben dit, carai!!![Ofensiu]

    M'ha semblat una molt bona reflexió, ben argumentada i ben construïda. Podries fins i tot enviar el relat als serveis jurídics del Departament d'Educació per tal que facin l'estudi que mereix.
    Pel que fa a aquesta escola (suposo que de primària pel tema de les bates respectives) caldria que tinguessin en compte que la ràtio no és de 30 alumnes, per tant, que te'n treguin uns quants, t'ho mereixes!

  • Molt bona reflexió[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 05-10-2005

    pero cal anar més enllà, doncs a la majoria d'instituts en els que jo treballo la violència no bé, sols de la societat del benestar si no que hi han altres raon quan hi ha molta gent que no pot accedir a aquesta societat de benestar, o que no es pot o sap intergrar en una nova realitat com la comprensió de la llengua, perquè els professor no tenen eines per ajudar-los.

    Tens raó en moltes coses de les que expliques, però penso que el problema es molt més complex. Aquí a Hospitalet que el nano et taqui de tinta es el problema menys greu.

  • Em considero...[Ofensiu]
    Baiasca | 09-07-2005 | Valoració: 8

    ...alumna ja que encara em queda un any d'institut, i suposant que no parles de tots els alumnes del món, sinó del que es veu en general, t'he de dir que tens moltissima raó.
    Entre tots, pares, mares, televisió, els menjars ja preparats i sense esforç, i tota la societat, els alumnes de la Terra s'estan quedant atontats, només espero que a mi no m'enxampin...

    Yas

  • Condenma severa !!![Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 15-06-2005 | Valoració: 10

    Hola,
    El teu es un impuls natural, tots en algun moment, i més encara, els que mantenim, ni que sigui petita, una part encara humana, tenim aquests impulsos, la resta, els que només semblen humans - la majoria - ja no tenen SENTIMENTS, i per tant, aquestes coses, ni fred ni calor.
    La condemna, de la màxima severitat que permet el sistema, és clarament al fet d'admetre l'autoria de l'acció, enlloc de negar-ho tot, com calia fer, recordes els grecs ?.
    Segur que es dur ser mestre, però tens clar, que de feines TOBES, no n'hi ha cap ?
    Que arreu malpaguen, maltracten, menyspreuen , .... i amiga meva, AIXÒ i no altra cosa, és la vida. Insisteixo, només per als humans !!!!!!!!!!!

  • Quedeu absolta[Ofensiu]
    Jofre | 15-06-2005 | Valoració: 8

    Un bon assaig. Ja has acabat d'omplir tots els informes? Tots els llibres?
    Respira fondo.

    Una abraçada.

  • No sé si és que em faig vella[Ofensiu]
    Anna Pi Blanc | 15-06-2005

    però el teu escrit m'ha agradat molt. Tinc el convenciment que això que està tan de moda, el "bullying" -prefereixo dir "assetjament"-, és una mica conseqüència del fet que molts adults (vull dir pares i mares, és clar) renuncien al dret i descuiden l'obligació que tenen d'educar els joves. M'agrada la forma d'instància que has escollit (una instància és un prec, oi?) sobretot per les preguntas que fas al final. Tant de bo algú tingui el valor de respondre-te-les!.

Valoració mitja: 9.2